Quan passejava, tard, pel camí vorejat d'arbres, una castanya caure als meus peus. El soroll que va fer en esclatar, el ressò que es va suscitar en mi, i un tremolor desproporcionat respecte a aquest ínfim incident, em van submergir en el miracle, en l'embriaguesa del definitiu, com si no hi haguéssin ja més preguntes, només respostes. Em sentia ebri de mil evidències inesperades amb les que no sabia què fer ...
Així va ser com vaig estar a punt d'arribar el meu moment suprem. Però vaig creure preferible continuar el passeig.
E.M. Cioran.
.png "English"){kind=small}
5 Comentaris
Ya comienza la temporada, incluso para Ciorán.
ResponEliminaA Newton, dicen, (yo no estaba alli), que le paso algo parecido con una manzana, se ve que Coiran tenia algo de "pelusilla" del insigne "descubridor" de la gravedad, cosa curiosa que alguien descubra algo que nos lleva afectando desde siempre, como si antes esta no existiese.
ResponEliminaCioran , excuse me
ResponEliminaa veces a uno se le va un poco la olla, Temujin, aunque sincerament, no entiendo del todo a que se quiere refiere Cioran con esta parábola. De todos modos, el hecho no le afecto demasiado, continuó su paseo.
ResponEliminaexcusado esta usted Caballero.
ResponElimina