A la dona i les noies de Can Xaus els hi deien les Xavines, En Lluís de l'oli era el meu avi que feia transport d'oli amb el carro i la mula, la iaia era la Maria de can Cotillaire. En Xe Collons era un home valencià que sempre tenia a punt aquesta exclamaciò, tot i aixo qui es feu famosa fou la dona, ja que acoquinava els qui sortien amb la filla perquè els deia que si no s'hi casaven... els caparia. El Serrat de la Poca farina, el Rei de Gallifa, de cognom Ginestós, era conegut amb aquest sobrenom perquè va venir de la casa de can Rei de Gallifa. a Can Talet, a la carretera al costat del poste de la benzina, on es servia segons en Talet Pare, el millor café del món. Hi havia can Calamandu, Can Maguerris, Can Carabrut. Can Cuà, Ca la Cana, el Jep de les Vetes, Can Rodó on estiuejava el polític franquista Laureano López Rodó, o en Fontseré, de Can Fontseré,que fabricava la lleixiu el Zorro....

Aquest petit tast de noms de llocs, cases i persones, l'he tret d'un llibre del pare que devia dur una feina gegantina fer-lo: Toponomàstica de Sant Feliu de Codines. l'autor el granollerí Enric Garcia-Pey i Pey. Al llarg i ample de 628 pàgines a un promig de 6 topònims per pàgina hi trobem el passat de noms, sobrenoms o malnoms com Can Carabrut del meu poble.
Un exercici titànic de recopilació en la línia Pàmies parèmies, que a més té una utilitat relativa atès és molt local, de manera que si no ets de Sant Feliu de Codines no te excessiu interés llevat de la tafaneria de donar-hi una ullada, però jo xalo revisionant-lo, i tinc feina per dies.