TOT EL QUE PUJA, BAIXA - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
.
TOT EL QUE PUJA, BAIXA

TOT EL QUE PUJA, BAIXA

Share This
L'austríac Felix Baumgartner es va fer famós mundialment fa dos anys quan va batre el rècord de caiguda lliure des del punt més alt, 39.068 metres. La seva gesta va ser retransmesa en directe (patrocinada per una beguda reconstituient que fa poc ha estat demandada per mentidera) i milions de persones a tot el món van veure com ho aconseguia. Doncs bé, aquest divendres, sense fer soroll, gairebé passant desapercebut, el vicepresident de Google, Alan Eustace, de 57 anys, va saltar des d'una altura de 41.150 metres i va batre el rècord de Baumgartner. Eustace va pujar en un globus d'heli sobre el desert de Nou Mèxic (EUA) i es va llançar en caiguda lliure arribant a una velocitat màxima de 1.322 quilòmetres per hora (822 milles per hora), trencant la barrera del so i superant així també en velocitat al rècord de Baumgartner, que va ser el primer humà a trencar aquesta barrera. L'executiu de Google portava un vestit pressuritzat com el dels astronautes dissenyat especialment per suportar altituds i velocitats extremes com les que ha suportat durant la caiguda lliure, abans de desplegar el paracaigudes. Eustace, que va trigar dues hores a ascendir en globus fins als 41.150 metres, va baixar en tan sols un quart d'hora. El salt s'emmarca en un projecte de la corporació Paragon Space Development dedicat a l'exploració de l'estratosfera. Encara que Eustace és un dels vicepresidents de Google, va saltar a títol personal i l'empresa tecnològica no està involucrada en el projecte.
La història es commovedorament estùpida, perquè demostra el nivell d'estulticia i superficialitat al que hem arribat, En el fons la diferència entre Baumgartner i Eustace és la posaba en escena i la seva publicitació, de fet, ni l'un ni l'altre té cap mèrit, tothom des de fa temps que, tot el que puja, baixa, i de fet, que importa com baixi. Al cap i a la fi, Eustace ha demostrat la obvietat, la 'gesta' de Baumgartner la pot fer qualsevol, nomès és questió de temps, diners i un afany de notorietat, perquè en el fons Eustace com Baumgartner és el que perseguien, encara que s'ha de reconèixer que Eustace ha estat més discret, o possiblement a la llarga mes llest i subtil.
Aixó de llençar-se des de l'espai deu venir a ser com pujar a l'Everest pel cami fàcil, aquell al que hi volen posar escales mecàniques per agilitzar l'ascensió al tram final. Món de mones. Voldria aclarir que de totes maneres que a un servidor mai se li ocorriria fer cap de les dues coses, la vida és massa curta per perdre el temps en bestieses.





8 comentaris:

  1. ¿ I ?...no fa cap gracia...molt tronat hi ha en aquet mon..

    ResponElimina
  2. Suposo que senten alguna cosa que nosaltres no sentim, s'enfronten a un repte, en el que per superar-lo han de superar la seva por. A més es veu que la descàrrega d'adrenalina crea "adicció". No sabia que a l'Everest hi hà algún camí fàcil...

    Per a mi no son heroïs, ni tan sols quan s'enfroten a la vida posant-la a prova, però segur que la culpa es meva perque mai he cregut en els heroïs que desafien el perill, hi hà un altre tipus d'heroïs que si que em conmouen i son els que lluiten cada dia per tenir el que tu i jo tenim...salut, fan el que poden per demostrar que la tenen, per demostrar que son com tu com jo o com qualsevol altre, desde aquest punt de vista si que em fan una mica de ràbia aquets heroïs que se la juguen perque sí, però cadascú és ben lliure de fer el que vulgui, cregui o pugui...potser es que no tenen salut...jo que sé...

    Tot el que baixa és succeptible de tornar a pujar.

    :D

    ResponElimina
  3. A mi ya me gustaria tirarme asi... hablare de la financiacion con mi banco, para alegrarles el dia, se van a estar riendo toda la semana, en el fondo son personas.
    Es increible que la gente pague una pasta por ir a un parque tematico, se pone el canal internacional y ya tiene uno gratis.
    Transformamos todo en un circo y el payaso ni se entera.

    ResponElimina
  4. poca feina i afany de notorietat Miquel, res més.

    ResponElimina
  5. els herois Gemma es solen llevar a les sis del matí i el seu únic salt a la vida és de la miseria a la supervivència. O se'n van a l'Àfrica a dnar un cop de mà o a altres contrades.
    Els herois Gemma no tenen nom ni cognom ni surten mai als diaris.

    ResponElimina
  6. Daniel!, yo vivo en un parque temático, se llama Sabadell y te aseguro que hay muchos animales y toda clase de atracciones. Ahora, hay que pagar una cosa que antes se llamaba robar o sustraer y ahora se llama impuestos municipales y multas variadas.

    Cosas de la Edad Media.

    ResponElimina
  7. Em mereixen respecte i admiració però aquets que anomenes, son persones com calen com s'ha de ser. O es que tú no et llevaries a les sis del matí per sortir de la misèria o no aniries a la India o a l'Àfrica a ajudar si poguéssis? No és un heroï qui es lleva atrapat en un cos centenari? No és un heroï qui menja sense mans? el cec que ho hà de tantejar tot amb el bastó o amb el tacte? El que pinta amb els dits del peu? o sense anar més lluny, una veïna que és esquizofrènica i creu que a casa seva hi hà gent que la vol matar i cada dia hi entra i els hi planta cara... convivim amb heroïs, de carn i ossos, no cal que surtin als diaris per saber que son heroïs...

    ResponElimina
  8. aixi és Gemmma, són petits gans herois del dia a dia que no surten enlloc i reconèixen pocs. És el que hi ha.

    ResponElimina

.