Certament, l'home és un 'bípede implume'. Però l'escriptor en té una, almenys, de ploma. Encara que només siga metafòrica. Això li confereix un lleuger aire de familia amb els pell roges i els paons reials. No contemplava Fuster, encara que abans no s'era tan primmirat en les definicions, la possiblitat que les dones escribissin, o simplement, menys pere punyetes que ara es referia a escriptor o a home com a genèric de l'especie homínida, ententent engloba a homes i dones. I és que l'escriure homínidament correcte és molt complex.
I d'escriptura digital o en paper, que són només suports diferents pensava es parlaria ahir a l'Ateneu, però resulta que sobre tot a la primera hora es va parlar bàsicament de diners, o de com guanyar-ne publicant a Amazon, d'ací que parles ahir de Tupperware Digital, perquè, francament la primera hora sembla que estés en una reunió d'aquestes de venda piramidal, digues-li Tupperware,  herbalife o qualsevol altre. Sort que després es va reconduïur la situacio per no arribar a cap conclusió, llevat que com va dir en Cornadó la poesia era abans que la literatura, o en Florenci que fins i tot les Matemàtiques eren literatura, i aqui voldria recordar el que deia Paul Erdos l'home que estimabava els números, que si un no era prou bo com a matemàtic  sempre podia baixar un grao i dedicar-se a la poesia.

El millor de la trobada a la cinquena planta de l'Ateneu d'ahir, varen ser els mitjons d'en Francesc Cornadó, s'ha de ser tot un senyor per posarse'ls, segur que un home com en Cornadó que es posa aquests mitjons, com Goethe, fins i tot ha de cagar bé, amb elegancia.
I si en voleu saber més de tot el que es va dir ahir, haver vingut, que no tots els 'escritores recónditos' varen fer acte de presència.