Des que va morir Chanquete que no hi havia tan d'enrenou a Sevilla ni a l'entorn mediàtic. Vuit pàgines més mitja portada li dedica el Periódico de paper, lo qual em sembla una exageració, que denuncia el mateix director del mitjà, com és una exageració les 30.000 persones que varen passar per la capella ardent ahir més les que hi pasaran avui, tot exagerat, ranci i per no res o poca cosa, per una rebelde sin causa, rica, noble i nosequantes vegades gran d'Espanya, que dic jo que amb una ja n'hi ha prou. 
L'ùnic mèrit de la senyora a banda de no tenir el més mínim sentit del ridícul, va ser la conservació del patrimoni heretat, engreixat amb milionàries subvencions agrícoles de fons Europeus, com a primera terraninent que era d'Espanya. La Madrilenya mes andalusa de totes diuen d'ella, però al cap i a la fi era una terratinent de terres aconseguides de mala manera i administrades nomès per benefici propi.
Aquest país és exagerat - per antic i ranci - amb aquestes coses i encara no ha acabat l'espectacle decimononic i valleinclanesc, queda la resta del ritual mortuori. Tot plegat lamentable, digne d'un país ancorat en el temps, un temps ranci en blanc i negre del que no en sap ni en pot sortir.