ÚLTIMS ESCRITS :

CONDEMNATS A L'OSTRACISME



El Partit popular és un innocu buit, el govern de Mariano Rajoy és un forat negre polític dins d'aquest buit que l'engoleix tot: Monago, Aguirre, Botella, Cospedal, Santamaria, Rato, Mato. Potser el petit Nicolas seria qui millor retrataría aquest corromput poder cortesà parasitari, sense més projecte que la depredació, molt recurrent per cert en els governs Espanyols.
Nicolau, no és nou, suposo que Berlanga el tenia al cap, de fet, Nicolás s'ha limitat a moure's entre els cercles de poder, amb total impunitat, aprofitant-se del descontrol i la degradació del sistema. Entenc que a la cort de Madrid, obsoleta i rància, plena de inútils, és relativament fàcil perquè algú amb les ínfules de Nicolás s'endinsi amb mentides i mitges veritats, en les institucions que va utilitzar en les seves correries, i campes per aquest corral del poder al seu aire com un gall orgullós davant les gallines. En un altre sentit i lloc, un tal pare Apeles va fer el mateix. I és que Nicolás que no és res, està donant molt que parlar i sembla que fins i tot preocupa força pel que suposadament pugui saber.
A primera vista, no crec sàpiga gran cosa, només és un malalt de megalomania, que necessita cridar constantment l'atenció, ser el centre d'aquesta atenció i que morirà com una joguina trencada a la que deixi de rebre-la, en realitat no està molt lluny del pare Apeles o Belén Esteban, i a un i als altres no hi ha qui els salvi, estan condemnats a l'ostracisme.
.

2 comentaris:

  1. Mira FRANCESC. El Nicolás es lo que en el siglo XVIII se hubiera llamado un "cortesano". Un personaje que sabe medrar. Un utilizador utilizado. Y los cortesanos se dan en las sociedades podridas, en los conjuntos deteriorados, en las agrupaciones que hacen agua.
    No verás cortesanos en donde se digan las cosas claras y se debata sin esconderse nada, sólo salen cuando todos engañan y él sabe algo de otro y puede sacar tajada.
    Por eso, el Nicolás, supo donde arrimarse. De todas formas aquí también hemos tenido de cortesanos, el Oriol fue uno, pero no tuvo paciencia.
    Salut

    ResponElimina