L'ambaixador espanyol a Londres, l'exministre Federico Trillo, també es veu amb l'obligació de respondre un article del The Economist. Dirigint-se a l'editor, que reclamava al govern espanyol que autoritzés un referèndum d'autodeterminació a Catalunya a l'estil del celebrat a Escòcia, li explica: "No hi ha cap mecanisme possible per celebrar-lo sense contravenir la Constitució espanyola. El Tribunal Constitucional ha dictaminat que el referèndum no pot tenir lloc, i per tant el govern espanyol es limita a complir la llei."

Trillo qualifica la Constitució espanyola de "fonament" ("bedrock", en anglès) d'Espanya, i recorda que va ser votada "pel 90% dels catalans". A partir d'aquí, emfasitza que el text "consagra la unitat de la nació espanyola i no reconeix el dret a l'autodeterminació", "cosa comuna en les constitucions de les democràcies occidentals", puntualitza. El govern espanyol no pot concedir aquest dret [a l'autodeterminació], ni fins i tot negociar-lo, sense reformar la Constitució", exposa, afegint-hi tot seguit: "El parlament català pot fer una proposta per canviar la Llei Suprema."I s'acaba preguntant: "El govern català ho sap prou bé. Per tant, per què no actua dins d'aquest marc legal i constitucional?"

Francament, la xerrameca d'aquesta xusma nacionalista espanyolista rancia cansa,  són encara més pesats que els nacionalistes d'aquí, i al final com a l'acudit del gat de l'Eugenio els acabarem dient que es fotin la Constitució al cul. Federico Trillo, que per cert es responsable directe de la mort de 61 militars i un Guàrdia Civil en l'incident del IAK 42, i que en un altre país, posem per cas un país seriós hauria estat jutjat i condemnat per homicidi, per la mort de 61 soldats per la seva negligencia, però... ai las! Spain is different i el Sr. Trillo en comptes de ser condemnat o com a minim inhabilitat per la seva  nefasta gestió, va ser premiat amb una ambaixada a Londres, com Fraga al seu dia, un altre gran demòcrata. A lo millor ho han fet perquè Trillo és un gran lector i amant de Shakespeare, potser per aixó sovint explica la historia com l'idiota plé d'ira i furia de Macbeth.