El líder d'UDC, Josep Antoni Duran, ha assegurat aquest dimecres que anirà a votar el 9 de novembre, sense revelar el sentit del seu vot, i que ho farà per Miquel Coll i Alentorn, un històric dirigent democratacristià. No és l'ùnic que votarà per un difunt, actualment és el més 'cool' 'le dernier cri' votar per un difunt el 9-N. Francament l'esperpent està agafant proporcions patètiques. Potser que parin de fer el el ridicul amb tanta bestiesa mesiànico bufacoloms i facin quelcom positiu, com per exemple Governar, tenen diners i mitjans de sobres, només cal que es dediquin a treballar bé pel païs, aquest païs que tant diuen que estimen, però que tenen oblidat en la pràctica, obsessionats només en el seu mesianisme fora de temps i lloc.
Ja n'hi ha prou!, als morts que els deixin en pau, i, com a votant que encara sóc, exigeixo al President de la Generalitat i al seu govern, que governin i deixi'n de fer el paparina. I sinó, que deixin fer a Oriol Junqueras, per bé o per mal, aquest ho arreglarà ràpid, sense estar-se de tantes endergues.
.png "English"){kind=small}
8 Comentaris
La campanya "Votaré per tu" és grotesca i mostra una falta de respecte pels morts fora de sèrie. Jo no sabria dir què haguessin votat mon pare o ma mare, però m'emprenyaria molt que quan sigui mort algú voti per mi.
ResponEliminaLa democràcia no és un folclore de Tots Sants i tot plegat fa pena per no dir fàstic.
Per respecte als meus morts però sobretot per respecte a una democràcia de veritat jo NO aniré a votar. Me n'aniré a la muntanya.
Dels morts es pot dir el que sigui, que no s'hi tornen, però el que no es pot fer és parlar en nom seu.
ResponEliminaGovernar? Haurem d'esperar una mica.
Avui, Enric Juliana coincideix amb les nostres opinions sobre això dels morts, afegeixo que gastar diners en aquest tipus de coses em sembla una mostra de com va tot. Ara bé,pel que llegeixo a les xarxes, hi ha gent a qui tot això l'emociona d'allò més. Sobre Junqueras, ho arreglaria o ho acabaria de desarreglar? De l'esquerra me'n refio poc, vegis la història...
ResponEliminaAmb el LLUIS..
ResponEliminai més..ja estic fins els clembuterols .
A mi lo que más me molesta es que el domingo es mi cumpleaños, y no tengo más que añadir, presentaré una queja al "Mesias".
ResponElimina... com diria el filòsof alemany Bernardo Schuster: ¡No hase falta desir nada más!
ResponEliminaFrancesc, en alguna ocasió m'has tret de dubtes i t'ho agraeixo, però en aquest cas jo discrepo. No veig una moda en votar pels pares d'un, tot al contrari. Si es fa és perquè aquella persona els coneixia molt bé, i ho haguera desitjat. La meva mare, per exemple va d'estudiar a l'Escola Moderna i veure com el seu fill li ensenyaven qui era José Millán-Astray És per plorar molt, i ara recordar allò.
ResponEliminaCrec que només hi ha una possible via d'entesa. Espanya ha de reconèixer que Catalunya és una nació i associar els corresponents poders. Si seguim units, ha de ser una unió entre iguals. Això no vol dir menysprear a la resta dels espanyols. Si una altra comunitat no és nació, suposo que no passa res, són nació espanyola. Els catalans volem que se'ns respecti la nostra llengua i sentiment nacional, que no vol dir menysprear Espanya. Espanya no ens roba, però fa un repartiment molt injust per als interessos catalans. La unió ha de ser justa per a tots, per al bé comú de tots. Sí Espanya no accepta Catalunya com és, ja que el camí units no seguirà. El referèndum és fonamental, encara que sigui una "xarlotada" s'ha de saber l'opinió real dels catalans, sigui la que sigui, i ser acceptada la que sigui majoritària. Però aquesta "xarlotada" donarà la volta al món. La de Rajoy també.
Josep, el que dius es d'una enorme sensatesa, ja vaig explicar que a una persona malauradament traspassada li vaig prometre que votaria per a ell en la consulta que no s'ha cel·lebrat, no la xarlotada aquesta de diumenge- Però aixo es una questio personal e instranferible, no la cosa grollera i barroera de Ciu amb aixó de votaré per tu.
ResponElimina