11/11/14

LA SÍNDROME D'HIKIKOMORI


La 'síndrome d'hikikomori', un trastorn mental que condueix a l'aïllament social del pacient, no és una patologia lligada únicament a la cultura japonesa, sinó que està present, i creix, a Espanya i Europa, segons un estudi portat a terme per psiquiatres de l'Hospital del Mar de Barcelona.

Els metges de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l'Hospital del Mar han elaborat el primer estudi europeu sobre les característiques clíniques i sociodemogràfiques de la 'síndrome d'hikikomori' i han advertit que és "un important problema de salut que cada vegada agafa més protagonisme".

Els psiquiatres han advertit que aquest fenomen "ha estat probablement subestimat fins ara a Espanya per la dificultat per accedir a aquestes persones i per la falta d'equips d'atenció especialitzada a domicili".

L'estudi, que publica aquest dimarts la revista 'International Journal of Social Psychiatry', ha avaluat 164 casos de tot Espanya que tenien un període mitjà d'aïllament de 39,3 mesos, encara que algun d'ells han estat 30 anys aïllats socialment, i en la majoria dels casos hi havia un trastorn mental associat.

L''hikikomori' és un fenomen psicopatològic i sociològic en què les persones es retiren completament de la societat durant almenys sis mesos i es reclouen a casa per evitar qualsevol compromís social, com l'educació, la feina o les amistats.

Encara que és una síndrome que es va descriure per primera vegada al Japó, i que inicialment es creia que estava vinculada únicament a la cultura japonesa, hi ha casos d''hikikomori' diagnosticats en altres països com Oman, Itàlia, Espanya, l'Índia, els Estats Units i Corea.

"Fins ara a Espanya només s'havien reportat casos puntuals d''hikikomori' i això sembla estar motivat perquè són pacients que estan al seu domicili, no demanen atenció mèdica ni tenen altres trastorns de conducta que puguin ser detectats pels serveis mèdics d'emergència o per equips ambulatoris", ha explicat el director de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l'Hospital del Mar i responsable de l'estudi, Víctor Pérez-Solà.

"La creació a Barcelona d'un servei d'atenció domiciliària per a persones amb trastorns mentals greus ha permès treure a la llum la verdadera dimensió d'aquesta síndrome", ha dit Pérez-Solà.

Per elaborar l'estudi, l'Hospital del Mar va avaluar i va tractar per aïllament social 164 persones, de les quals un 73,8 % eren joves de sexe masculí amb una edat mitjana de 36 anys, mentre que les dones tenien una edat mitjana superior, de 51 anys.

La majoria de les persones afectades d''hikikomori' vivien amb la família i la meitat tenien estudis superiors. El període mitjà d'aïllament va ser de 39,3 mesos, i el de màxim, de 30 anys. La majoria de les persones que van estar aïllades durant més de 4 anys tenien un trastorn psicòtic, fet que demostra que les persones amb trastorns mentals greus són més propenses a estar més temps aïllats.

"Hem detectat una alta convivència de l''hikikomori' amb patologies psiquiàtriques com trastorns psicòtics (34,7%), ansietat (22%) o trastorns afectius (74,5%). Això ens porta a la conclusió que potser no és un diagnòstic en si, sinó més aviat una síndrome greu associada amb múltiples trastorns psiquiàtrics", ha dit Pérez-Solà.

Segons el metge, "l''hikikomori' primari, és a dir, no associat a una patologia mental, també existeix, però és menys freqüent".

L'estudi també ha posat de manifest que un 39,3% d'aquests pacients ja havien requerit un ingrés hospitalari per a atenció psiquiàtrica i que gairebé un 60% dels casos tenien una història psiquiàtrica d''hikikomori' en la família, amb un 44,4% en parents de primer grau.

En la majoria dels casos, sobretot quan el temps d'aïllament era superior a dos anys, el tractament elegit per tractar el 'hikikomori' fou l'ingrés hospitalari. Amb el que està caient no m'estranya, més pacients hi haurà. Servidor ja fa mesos que no escolta més que música a la radio i dels diaris digitals (els de paper ja no compten), el més justet per no perdre'm del tot.

Entenc que la síndrome d'hikikomori no és cap malaltia, és la societat que ve..., els nous ermitanys.


SHARE THIS

7 comentaris:

  1. No et preocupis que lo teu no es un síndrome, es un síntoma de que rutlles.
    Pero no deixis d'anar en bici per si de cas..

    Salut

    ResponElimina
  2. No em queda clar si l'aïllament inclou també la desconnexió virtual o si les relacions virtuals, com la que tenim tu i jo, no ens fa aptes per a tractament hospitalari :-)

    ResponElimina
  3. la bici i caminar Gemma, al mati a caminar i per la tarda la bici. Pensa que pel matí haig de vigilar les obres publiques de l'ajuntament, que ara se m'ha girat feina amb la remodelació del passeig Manresa.

    ResponElimina
  4. en la sindrome que expliquen segurament la desconnexxió és total fins arribar a extrems de a penes menjar i dormir i n'ha mort mes d'un, nomes xINA I jAPÓ, PERÒ ES VEU QUE S'ESTA EXTENENT. En certa manera ver a ser com selfie i autoretrat i hikikomori i ermità, salvant les distàncies.

    ResponElimina
  5. Habrán muchos más...muchos casos más...

    ResponElimina
  6. Resulta que si vives tu solo y no quieres salir porque no te da la gana es un sindrome. No estoy muy de acuerdo, mientras te mantengan en limites normales de decoro e higiene, no le veo mal ninguno, la verdad. Y ver "Salvame" a diario, ¿no es un trastorno?...

    Resulta que ahora tambien nos dicen como debemos ser... pues no.

    ResponElimina
  7. lo de ver el sálvame diario es una plaga. Hay mucha gente que está encerrada todo el día, en cualquier trabajo y del trabajo a casa. Esta síndrome es una tontería de esas que se inventa esta sociedad idiota y aburrida.

    ResponElimina

About Me