3/11/14

MIRADES


Estava assegut en un banc amb la fotògrafa oficial de l'Ateneu al meu costat, mentre esperàvem que comences l'acte dels escriptors recòndits a la cinquena planta de l'Ateneu.  Em va fascinar el retrat que hi havia penjat just al nostre costat: 

Qui és?, vaig preguntar

- L'Anna Murià. 

La foto és fascinant, sobretot la mirada, diu tantes coses una mirada, però aquesta....

- Té la miris d'on té la miris ella sempre t'està mirant.... I amb la cigarreta a la mà, impensable avui en dia, va comentar.

Patrick Modiano

Vaig dir-li que no m'agradava gens retratar a les persones, i ella em va explicar que li agradaba molt retratar a la gent, que a la India la gent es delia perquè els retratés, en el primer viatge que va fer, quan encara no hi havia les màquines actuals i s'havien de revelar les fotografies.

Feia dies que volia parlar de mirades, m'havia sorprés la mirada del darrer premi Nobel de literatura Patrick Modiano, una mirada neta, de nen tafaner, amb els ulls oberts i la franquesa reflectida en les seves pupil·les, interrogant i interrogant-se, i el contrast amb la de Hannah Arendt, de qui havia publicat un escrit el dia abans, on hi ha una profunda tristessa, esgotament, cansament espiritual mes que fisic, fins i tot un punt de sardònic. 

Hannah Arendt
Les mirades poden dir-nos molt d'una persona, les mirades no saben mentir, reflecteixen l'estat d'ànim d'un, per més que intenti aparentar-n'he un altre, però jo continuo fascinat per la de l'Anna Murià, que em mira des de qualsevol lloc on jo la miri a ella.

SHARE THIS

5 comentaris:

  1. També m´agrada aquesta foto...i no poc.
    salut

    ResponElimina
  2. La Murià era una gran escriptora però sempre va viure a l'ombra del marit i en ocasions va mantenir ella la família fent traduccions, una mica com passava a d'altres, per sort aquestes devocions han passat de moda, una vida de pel·lícula.

    ResponElimina
  3. per motius familiars no vaig poder venir a això dels recónditos, esperoque anés molt bé, 'recóndito de culto'

    ResponElimina
  4. Júlia, quan talent s'ha perdut o s'esllanguit per ser dona....i casada, de totes maneres el que em va fascinar més que la persona va ser la fotografia, és fascinant.

    ResponElimina
  5. bé, va anar, sense més, ja ho vaig comentar una mica per sobre l'endemà. Diguessim que va ser 'lo que pudo haber sido y no fué'

    ResponElimina

About Me