15 de novembre 2014

UN CAFÈ LIMITAT ALS MEMBRES.... NO VIRILS, SUPOSO...


M'ha sorprés que al café de Ocata, del filòsof navarrès Gregorio Luri que confesso segueixo des de fa temps amb devoció, els comentaris, a partir diria que d'avui, estàn limitats als membres de l'equip: Los comentarios de este blog están limitados a los miembros del equipo, diu el senyor blogger, i servidor no té ni idea de com un es fa membre no viril d'un equip. Ja sabeu que no sóc molt de deixar comentaris, però de tan en tant deixo la cagadeta i ja veig que a partir d'ara no ho podré fer al bloc del Sr. Luri, l'únic blocaire al qui tractava amb un respectuós, Don Gregorio, no em pregunteu perquè.

La pregunta és, a quins membres es refereix?...., suposo que als virils no, més aviat deu ser que no vol comentaris que no estiguin d'acord amb el seu tarannà, o acceptar discrepancies insultants. Tot molt filosoficament represor i que no acabo d'entendre, és més, em sorpren, francament, no va pas d'aquest pal el Sr. Luri, o això semblava fins ara. Jo, només li volia deixa un petit comentari sobre el dibuix de còmic de Ramón Mercader que ha publicat abans de carregar-se Trotsky a Mèxic, on per cert el barceloní surt vestit a punt d'anar-se'n a cantar ranxeres amb un mariachi.

No sé, a casa seva cadascú fa el que vol, però que voleu que us digui, s'ha d'acceptar la crítica i fins i tot l'insult, perquè en el fons, prenent aquestes mesures, s'acaba donant la raó a qui suposadament o supositoriament t'ha ofés o insultat, que és aqui per on deuen anar els trets. Com no li ho puc preguntar, em quedarè amb el dubte, però mira, li he col·locat un pronom feble al final de l'escrit, i això si que és greu, és més, és gravissim, 'no se estila, ya se que se estila' això del pronoms febles, pero un dia és un dia. Apali, m'en vaig al sobre.

SHARE THIS

11 comentaris:

  1. Imagino que sera un error involuntario, no tiene mucho sentido un blog donde no se puede comentar, o eso creo yo.

    ResponElimina
  2. No ho sé, però si t'agrada el que hi escriuen els continuaràs llegint...comentar o no comentar...tú pots decidir si comentes o no però ells no poden decidir si has de comentar o no... no ho sé de vegades sóc massa comprensiva o vull ser-ho.

    Per què no comentaves sempre? clar ells poden pensar això, escric per no res, ningú comenta...doncs què passa si tanco els comentaris? doncs senzillament que ja no espero comentaris, em relaxo, i escric si és el que m'agrada, si puc fer-ho si necessito fer-ho... el sentit d'un blog no només son els comentaris dels que no comenten mai o quasi mai...no et sembla?

    ResponElimina
  3. Quizás si, o quizás la respuesta esté ahi:

    http://elcafedeocata.blogspot.com.es/2014/11/soberanistas-de-todos-los-paises-unios.html

    ResponElimina
  4. clar que el continuaré llegint Gemma, no es pot deixar a banda una ment lúcida així com així. Simplement m'ha sorpres el fet de limitar els comentaris d'un dia per l'altre. Nomès es tracte d'aixó i prou. La causa podria estar en l'enllaç que li he deixa't a Temujin.

    salut

    ResponElimina
  5. Jo també m'he quedat parada, m'imagino, per intuïció, que li han arribat comentaris poc agradables que no hem pogut llegir però, vaja, és una llàstima tot plegat. Ja m'estranyava que darrerament comentessin tan poc al seu blog, la veritat. A mi és que els blogs sense comentaris m'acaben ensopint, tot i que com dius, una ment brillant s'ha de seguir,que no són pas abundoses.

    ResponElimina
  6. Com va tocar el tema del sobiranisme alguna vegada, que no vingués la cosa per aquí, Julia, però la veritat és que m'ha sobtat.

    ResponElimina
  7. Piensso varias cosas sobre los blocs.
    Lo primero es que ningún comentario debe ser suprimido.
    Lo segundo es que no deben de tener eso de las letras para comprobar, con el fin de que no te tomen por un robot de no se donde.
    y lo tercero es que si colocan fotos no estén escritas con el nombre de autor en el fondo, como si de una obra maestra se tratara .
    Sobre lo de hacerlo como si fuera un coto cerrado, creo, si es a propósito, no fuera que haya sido sin querer, que es un error. Pero allá él.
    salut

    ResponElimina
  8. He llegit l'enllaç, on hi dona el seu punt de vista. Ja s'ho farà ell i la seva manera de rectificar...la vida és així, és això, de cada dues passes, una, segur que necessita ser subsanada.

    Petons, Francesc.

    ResponElimina
  9. Miquel, nosaltres som tan mindundis que ni tan sols tenim comentars ofensius o fora de lloc, abans al de castellà encara en sortia algun que em deia catalanufo i bestieses smilards, però últimament ni això. Fins i tot m'estic plantejant d'insultar-me anònimament a i mateig. Si no tens insults en els comentaris, no ets un blocaire de referència.

    ResponElimina
  10. Gemma, no seràn les dues?, vivim instal·lats en l'error premanent, nomès que uns en són conscients i altres no.

    ResponElimina
  11. Potser si, de vegades

    Jajaja has estat molt encertat

    ResponElimina