M'ha sorprés que al café de Ocata, del filòsof navarrès Gregorio Luri que confesso segueixo des de fa temps amb devoció, els comentaris, a partir diria que d'avui, estàn limitats als membres de l'equip: Los comentarios de este blog están limitados a los miembros del equipo, diu el senyor blogger, i servidor no té ni idea de com un es fa membre no viril d'un equip. Ja sabeu que no sóc molt de deixar comentaris, però de tan en tant deixo la cagadeta i ja veig que a partir d'ara no ho podré fer al bloc del Sr. Luri, l'únic blocaire al qui tractava amb un respectuós, Don Gregorio, no em pregunteu perquè.

La pregunta és, a quins membres es refereix?...., suposo que als virils no, més aviat deu ser que no vol comentaris que no estiguin d'acord amb el seu tarannà, o acceptar discrepancies insultants. Tot molt filosoficament represor i que no acabo d'entendre, és més, em sorpren, francament, no va pas d'aquest pal el Sr. Luri, o això semblava fins ara. Jo, només li volia deixa un petit comentari sobre el dibuix de còmic de Ramón Mercader que ha publicat abans de carregar-se Trotsky a Mèxic, on per cert el barceloní surt vestit a punt d'anar-se'n a cantar ranxeres amb un mariachi.

No sé, a casa seva cadascú fa el que vol, però que voleu que us digui, s'ha d'acceptar la crítica i fins i tot l'insult, perquè en el fons, prenent aquestes mesures, s'acaba donant la raó a qui suposadament o supositoriament t'ha ofés o insultat, que és aqui per on deuen anar els trets. Com no li ho puc preguntar, em quedarè amb el dubte, però mira, li he col·locat un pronom feble al final de l'escrit, i això si que és greu, és més, és gravissim, 'no se estila, ya se que se estila' això del pronoms febles, pero un dia és un dia. Apali, m'en vaig al sobre.