Ahir a la tarda va venir en Lluís, el meu germà mitjà, amb unes fotos del pare que habia trobat endreçant a casa seva. Eren antigues, molt antigues. Ja he explicat alguna vegada que no m'agrada mirar velles fotografies, no sóc jo qui hi surt, i molts que hi surten ja no hi són, però algunes d'elles em varen cridar l'atenció i us las ensenyo, perque són si més no curioses.
catifes de flors per Corpus al carrer Vilarrubies
 |
| Futures filles de Maria també per Corpus al Carrer Vilarrubies |
Podria ser una estampeta d'aquelles que abundaven per l'època, però de fet és un recordatori de la meva primera comunió, i el que m'ha cridat l'atenció, és que el text és en català, cal tenir en compte que estic parlant de l'any 1953, pel que no deixa de ser curiòs.
I per acabar-ho de rematar i mai millor dit, aquesta bonica imatge d'un servidor emulant Antoni Ramallets al safareig de casa.
Ho veieu per què no m'agrada mirar velles fotografies.....
Tags:
DE LA VIDA
Hi ha somriures que son impagables el del safareig ho es.
Les filles de María totes juntetes fan molt de goig
Bells records perfumats d'infantesa encalats de joioses llums d'inocencia que abracen amb tendresa la tardor i despres l'hivern i despres el fred...
La culpa es de les fotos :P
Encara feu les catifes de flors?
No t'estranyi això del català, a l'empara de l'església es 'passaven'llibres estampes i predicacions, sempre de forma discreta i pel 53 ja es feia teatre públic en català, alguna cosa.
Magnífiques fotos històriques, a mi tampoc no m'agrada mirar-les però així és la vida i cal fer-ho amb una certa distància documental.
GEMMA, t'ha sortit la bena poética.
Del somriure se'n podria dir que és un somriure cofoi. Possiblement fos el dia de reis, no ho recodo ni el pare tampoc.
fa molts anys que ja no es fan les catifes de flors per Corpus, a la Garriga encara si ho fan i a sitges, i algun altre lloc.
La veritat Julia és que en veure el recordatori em va sorprendre fos en català. Aquesta va ser una vessant de l'esglesia en positiu que no tot han de ser critiques.
"...no m'agrada mirar velles fotografies, no sóc jo qui hi surt, i molts que hi surten ja no hi són ..." Esta frase la copio, creo que es muy buena.
Por lo demás, ¿ qué decir ?, no todo lo pasado fue mejor.
En el safareig, he visionado una palangana de metal, igual a la que utilizaba en las barracas para bañarme ...calentando el agua al sol.
Salut
L'autor ha eliminat aquest comentari.
és on em banyava jo de menut, i mes amunt hi ha el picador i el sabó lagarto, passa que no es veuen bé.