Fraga amb Carrero  Blanco - 

El secretari general del PSOE ha interpel·lat al president del Govern, Mariano Rajoy, a la sessió de control d'aquest dimecres: "Només li falta recuperar aquella frase franquista de 'la calle es mia'. Aquesta frase va ser pronunciada el 1976 pel llavors vicepresident i ministre de Governació, Manuel Fraga Iribarne. El secretari general del PSOE és massa jove i apunta a pipiolo, no és gran cosa més que una agradable i fotogènic somriure i darrera hi ha el buit absolut i encefalograma pla, i sinó al temps.

Quan Fraga va pronunciar aquesta frase, Franco ja havia mort i el cap de l'Estat era el rei Joan Carles. El president del seu Govern, Carlos Arias Navarro, i el seu vicepresident i ministre de Governació, Manuel Fraga Iribarne, qui en una etapa anterior havia estat ministre d'Informació i Turisme, aleshores, sí, sota el jou del General Franco. Fraga, qui mai va simpatitzar amb les posicions sindicals ni esquerranes, va prohibir tot tipus de manifestació, i va encunyar la frase "la calle es mia", davant les queixes per la repressió policial. Segons creia i deia Fraga, els carrers no pertanyien al poble, sinó a ell, com a ministre de Governació que representaba l'Estat.

La frase potser la havia d'haver atribuit Sánchez a mossen Fernandez Diaz que gràcies a la llei mordassa, serà seu el carrer, el nostre ordinador, el mòvil i el que faci falta, podrà espiar-nos impunement, aturar-nos i trencar-nos la careta si li abelleix, tot això en nom de la llei l'ordre, Déu i la seva democràcia.

 De qui és el carrer? dels ciutadans? no ho tinc tan clar, dIria que ara en comptes de Fraga, el carrer es del Sr. Fernández Diaz. Per cert que al març de 1976, quan Fraga va dir això de que el carrer era seu, es van produir els lamentables successos de Vitòria en què la Policia Armada va matar a trets a cinc obrers en sortir de l'Església de Sant Francesc d'Assís i va ferir a més de 100 persones, o els de Montejurra, amb dos morts i diversos ferits tirotejats per militants de l'extrema dreta internacional, davant la passivitat de l'amo del carrer, que era, va ser i ho va seguir sent fins a la seva mort, franquista i feixista, i criminal de guerra per afegit, i fins i tot criminal de pau. Res! coses de la 'modèlica' transició espanyola.