En un comentari d'en Miquel a Collonades sobre un estudi que sosté que els creients són mes feliços que els ateus li contestaba:

"No Miquel, simplement la gent religiosa és més egoista i per tant pateix menys per moltes coses, per aixó deuen ser feliços, encara que tampoc calia fer un estudi per arribar a aquesta conclusió."

També caldria afegir que per ser religiós cal una certa inconsciència o credulitat negativa que també deu ajudar a ser teoricament feliç, car una persona mitjanament lucida i conscient del seu entorn no pot ser feliç, és materialment i espiritualment impossible. Més que feliços vindrien a ser mesells resignats sotmesos a un déu inexistent apte només per a aquest tipus de persones. 

 De fet no entenc als cristians que riuen quan algú neix i el ploren quan mor. Hauria de ser a l'inrevès, plorar-lo quan neix per venir a a aquest infern, aquesta vall de llàgrimes,  i riure i estar contents quan es mor, car s'en va al paradís per a tota la eternitat, O, potser com sos falsos creients saben que no és així, potser per això entre els cristians no hi ha terroristes suïcides disposats a immolar-se, aquest apartat queda reservat als musulmans, nomès que aquests són fanàtics irracionals que encara es pitjor. 

 Sostinc i ho dic seriosament, que una persona mitjanament intel·ligent, lùcida i informada no pot creure en cap déu ni per tant en cap religió, altra cosa serien les conveniències sobretot polítiques o de poder de la majoria de falsos creients. com - i que ningú s'enganyi al respecte - el senyor de blanc de la foto que il·lustrava l'estudi, ès un fals creient més....