ÚLTIMS ESCRITS :

AVUI ÉS DIMECRES


Avui és dimecres i demà dijous. Avui és l'últim dia d'un any i demà el primer d'un altre, una questió purament burocràtica. Lorin Maazel que no sabia havia traspassat, no podrà dirigir magistralment el concert de cada 1 de gener dels valsos de Viena, que tampoc sé si podré veure, aixi com els salts d'esqui de Garmisch Partenkirchen. Tinc encara al pare a L'Hospital General de Catalunya. Se suposa que hauria de desitjar-vos una bona sortida i entrada d'any i tots aquests convencionalismes a l'ùs, questió que he procurat evitar any rere any, perquè fa temps ja vaig aprendre que la vida no es mou per desitjos, sinó per realitats, allò que diuen que deia Lennon de que la vida és el que ens passa mentre nosaltres fem altres plans. 
En Tomás, que era un concursant del Pasapalabra va deixar gravat un programa que s'ha emès avui on desitjava i es desitjava  bons auguris pel 2015 per a ell i els altres, nomès que Tomás (que era un paio que em queia  - per atípic - molt bé) va morir d'un infart fa dos o tres dies. Aixó és la vida, la resta hosties...

5 comentaris:

  1. A pesar de los convencionalismos te deseo lo mejor para este año
    Cuidat molt
    salut

    ResponElimina
  2. La vida és un tango, estic contenta d'haver arribat fins aquí, que no es cap mèrit sinó una casualitat. La vida no es un conte i tot passa,què hi farem.

    Espero sobretot que ens continuem visitant de forma virtual com és habitual des de fa anys, desitjar coses més transcendents em sembla una frivolitat ja que no depenen de mi.

    ResponElimina
  3. gràcies Miquel, igualment per a tu i familia.

    ResponElimina
  4. no estem per trascendències Júlia, conformem-nos amb anar tirant, a veure si arribem a vells, que no deixen de ser joves evolucionats amb data de caducitat.

    Ens continuem llegint.


    salut

    ResponElimina
  5. Bon any intranscendent, Francesc ;-)

    ResponElimina