AVUI ÉS DIMECRES 31.12.14

Avui és dimecres i demà dijous. Avui és l'últim dia d'un any i demà el primer d'un altre, una questió purament burocràtica. Lorin Maazel que no sabia havia traspassat, no podrà dirigir magistralment el concert de cada 1 de gener dels valsos de Viena, que tampoc sé si podré veure, aixi com els salts d'esqui de Garmisch Partenkirchen. Tinc encara al pare a L'Hospital General de Catalunya. Se suposa que hauria de desitjar-vos una bona sortida i entrada d'any i tots aquests convencionalismes a l'ùs, questió que he procurat evitar any rere any, perquè fa temps ja vaig aprendre que la vida no es mou per desitjos, sinó per realitats, allò que diuen que deia Lennon de que la vida és el que ens passa mentre nosaltres fem altres plans. 

En Tomás, que era un concursant del Pasapalabra va deixar gravat un programa que s'ha emès avui on desitjava i es desitjava  bons auguris pel 2015 per a ell i els altres, nomès que Tomás (que era un paio que em queia  - per atípic - molt bé) va morir d'un infart fa dos o tres dies. Aixó és la vida, la resta hosties...

FALSOS CREIENTS 31.12.14

En un comentari d'en Miquel a Collonades sobre un estudi que sosté que els creients són mes feliços que els ateus li contestaba:

"No Miquel, simplement la gent religiosa és més egoista i per tant pateix menys per moltes coses, per aixó deuen ser feliços, encara que tampoc calia fer un estudi per arribar a aquesta conclusió."

També caldria afegir que per ser religiós cal una certa inconsciència o credulitat negativa que també deu ajudar a ser teoricament feliç, car una persona mitjanament lucida i conscient del seu entorn no pot ser feliç, és materialment i espiritualment impossible. Més que feliços vindrien a ser mesells resignats sotmesos a un déu inexistent apte només per a aquest tipus de persones. 

De fet no entenc als cristians que riuen quan algú neix i el ploren quan mor. Hauria de ser a l'inrevès, plorar-lo quan neix per venir a a aquest infern, aquesta vall de llàgrimes,  i riure i estar contents quan es mor, car s'en va al paradís per a tota la eternitat, O, potser com sos falsos creients saben que no és així, potser per això entre els cristians no hi ha terroristes suïcides disposats a immolar-se, aquest apartat queda reservat als musulmans, nomès que aquests són fanàtics irracionals que encara es pitjor. 

Sostinc i ho dic seriosament, que una persona mitjanament intel·ligent, lùcida i informada no pot creure en cap déu ni per tant en cap religió, altra cosa serien les conveniències sobretot polítiques o de poder de la majoria de falsos creients. com - i que ningú s'enganyi al respecte - el senyor de blanc de la foto que il·lustrava l'estudi, ès un fals creient més....

GENT ABJECTA I MISERABLE 30.12.14

Hi ha gent abjecta i miserable, José Blas Fernández, regidor del PP i tinent de l'alcaldessa de Cadis, seria un d'ells, aquest individu es va anar de la llengua en el Ple de l'Ajuntament quan va retreure a Fernando Vives, regidor d'Esquerra Unida, que cobri una pensió d'invalidesa del 100% tenint càncer de còlon.

Segons recull el diari Cadis Directe, Fernández va recriminar a Vives que li donés "lliçons" sobre pensions de la següent manera:

"Vostè és el menys indicat per parlar de pensions, ja que té una invalidesa del cent per cent i no paga vostè a Hisenda. ¿Aquesta no és bona pensió per a vostè? Sindicalista i estant sempre alliberat. Aquesta sí que és una bona pensió que han de tenir tots els espanyols. i és la que està vostè gaudint i no els que estem aquí (a la bancada del PP) Jo tampoc la tinc, eh? i no he estat alliberat mai i he estat cotitzant. i vostè ha estat, cotitzant no, alliberat sindicalment i percebent la prestació com qualsevol treballador. Aquesta és la garantia que té vostè com alliberat. i ve aquí a donar exemple, de què? ""

Vives va prendre la paraula per respondre al regidor del PP i defensar el perquè de la seva pensió d'invalidesa:

"Li diré que té raó, que no menteix, que sóc pensionista, tinc una pensió absoluta. Li diré més, que és per un càncer de còlon. I li diré que quan vulgui lliurem, perquè consti en acta, la vida laboral on 'solament' he cotitzat 15.807 dies, és a dir, 43 anys, 3 mesos i 12 dies ".
Aquest dimarts, el mateix Vives ha reconegut a Cadis Directe que no és la primera vegada que li recrimina aquesta pensió d'invalidesa i que ja ho ha fet "una o dues vegades més". "Em va tocar a mi, però perquè no ho pot dir a un altre", es resigna.

Vives diu que la seva pensió és compatible amb el seu càrrec a l'Ajuntament perquè es tracta d'un "càrrec de representació, no una feina". Creu a més que els retrets de Fernández tenen a veure amb una denúncia que va realitzar ell mateix sobre les pensions vitalícies d'alguns sectors polítics i afegeix: "jo ni volia ni vaig buscar patir un càncer, per això no entenc que m'ho retreguin aquests privilegiats del règim ".

El portaveu d'IU a l'Ajuntament de Cadis, Martín Vila, ha demanat que "dimiteixi o que rectifiqui públicament" perquè "ha demostrat la seva veritable tarannà".

`HOTEL LA SOLA CAMA` 29.12.14

L'exsecretari de la Presidència Lluís Prenafeta i l'exconseller d'Economia Macià Alavedra. Tots dos van protagonitzar una curiosa anècdota durant la seva curta estada com a presos provisionals a la presó madrilenya de Soto del Real en preguntar per què no estaven fets els llits de la seva cel·la i per què no es bevia vi en els àpats.  Aquests dos aspectes van ser motiu de sorpresa per a dos dels homes més pròxims al president Pujol quan van ser detinguts l'any 2009 per la seva vinculació amb la trama de corrupció Pretòria, segons informen a Europa Press fonts penitenciàries, que recorden el seu pas per Soto del Real.

En arribar al mòdul d'ingressos del centre penitenciari, els dos dirigents nacionalistes van passar els tràmits de rigor per a la seva identificació i se'ls van requisar els seus objectes personals. Es tracta d'un tràmit habitual en què els funcionaris de la presó lliuren als interns nouvinguts diferents efectes d'higiene i roba de llit. Tot i això, quan van arribar a la seva cel·la, Alavedra i Prenafeta van advertir als funcionaris que els seus llits eren sense fer, segons les mateixes fonts. La reacció va cridar l'atenció dels treballadors de la presó que van haver d'explicar-los que són els presos els encarregats de fer-se els llits a la presó cada dia. En aquell moment, fa cinc anys, Alavedra i Prenafeta tenien 75 i 70 anys, respectivament. 

Els funcionaris haurien d'estar agraïts a l'exhonorable conseller i exsecretari de Presidènca, que no demanessin un martini blanc amb oliva, per suposat un camp per jugar a golf i no ja el vi, sinó la carta de vins.  És el que té viure a esquenes del poble, perdre la consciència de la situació real de les coses; ells, Macià Alavedra que ja en temps pretèrits de quan encara creiem amb en Pujol, es deia que era qui feia la feina bruta,  - però del partit - , i l'altre, Prenafeta que ja venia d'una tèrbola aventura Molletenca a l'empresa Typel, on per cert hi va treballar una temporada sense que serveixi de precedent un tal Artur Mas i Gavarró. I és que els extremenys sempre es toquen, i els 'senyors' Alavedra i Prenafeta no sabien que la preso on temporalment els varen allotjar emmanillats, era una espècie d'Hotel la sola cama, del desaparegut Pepe Iglesias 'el Zorro'.