LA RADIO DE GALENA


Ja sé que ho critico tot, que a penes m'agrada res, sóc així, i no puc fer-hi més. I no és que em consideri molt exigent, simplement em... conformaria amb una mica de professionalitat en general en tots els àmbits. Però concretament en el de la ràdio, que Rac 105 (l'escolto cada matí), segons això del baromètre de l'audiencia, hagi augmentat el nombre d'oyents en un 15%, no ho entenc; el Fricandó és una copia de 'l'Arus con leche' que  no està malament, feta per autèntics hooligans del periodisme radifonic, que semblen una colla d'amics a la barra d'un bar dient la bestiesa, la gracieta de torn, o sia, el clàssic gracioset pesat  i més a la curta que a la llarga avorrit, El programa el condueix Vadó Lladó i quatre o cinc hooligans més. I quan acaba el el fricandó que encara es deixa més o menys escoltar, a partir de les 10, posen música, i aquí repeteixen fins l'infinit dia rere dia una quarentena de cançons sense cap canvi, fins al punt que te les saps totes de memòria. 

I és que poc mes hi ha per escoltar a la radio, tot és tan vulgar, tan groller, tan poc imaginatiu, passa que necessito de la radio al meu costat per fer el que sigui, i no es tracte de posar sempre música en CD. Ja sé que és molt dificil, però agrairia, encara que fos per error, una radio imaginativa i creativa, capaç d'evolucionar i sortir-se de les velles i gastades fórmules. Encara que crec que demano massa. D'on no n'hi ha no en pot rajar, encara pensen i programen amb mentalitat de radio de galena. I és una llàstima, la tele encara és pitjor.

8 comentaris:

  1. jajajajajaja¡¡¡¡
    Aquesta és bona ¡¡¡
    Tindrás que fabricarla tu mateix ¡¡
    jajaja

    ResponElimina
  2. no t'en fotis que en un curs de radio Maymo que vaig fer fa molts anys (molts) en vaig fer una de radio que no va arribar a funcionar mai, tot s'ha de dir. ARA, FEIA SOROLLS IN SOROLLETS, que em recordaven quan escoltavem radio Pirenaica.

    salut

    ResponElimina
  3. Francesc, si vols una ràdio de galena jo en se fer, quan era jove n'havia fet moltes.!!
    I no eren de ràdio Maymó

    ResponElimina
  4. gràcies Josep, no sé en Miquel, de fet, la radio que tinc gairebé ho és de galena, pel temps que té, encara té dos dispositius per escoltar cassettes, ara, també puc escoltar CD's.

    salut

    ResponElimina
  5. Com tu, m'agrada escoltar la radio i sovint busco el Fricandó com a petit refugi, tot i què crec que també el programa està cremant-se una mica. Recordo el plaer amb el que fa un grapat d'anys seguia el tàndem "inseparable" Sardà-Casamajor, o l?Arús con leche o la Nierga quan entrevistava als Ernest Lluch-Fabià Estapé-Santiago Carrillo-Leopoldo Maria Panero, etc.
    I ja molt més enrera, els "teatros invisibles" amb actors i actrius radiofòniques de molta qualitat...
    Cal esperar que les coses en el món de la ràdio, un dia milloraran.

    ResponElimina
  6. o les tertulies de l'Antoni Bassas a Cat radio abans no se'l petessin, Ramon.
    Des que no hi ha l'Arus con leche, els matins estàn orfes, la radio s'hauria de reinventar, la fórmula actual és obsoleta i reiterativa.

    salut

    ResponElimina
  7. Saps que passa Francesc, que ens fem grans i també una mica "rondinetes". Abans ho deiem dels pares i ara ja hi hem arribat nosaltres :) Una abraçada

    ResponElimina
  8. Marta, no és el meu cas, jo ja vaig nèixer rondinaire, no és que m'hi hagi tornat. Vaig nèixeer rondinaire i avorrit de mena.

    ResponElimina