De més jove, em considerava i vantava de ser agnòstic gràcies a Déu, més endavant ho vaig ampliar als Déus en general per què no hi haguès cap mena de dubte, i, ja més endavant en plena maduresa em vaig adonar que pel camí havia perdut les gràcies i els Déus, afortunadament per a mi, car així, la vida, el fet de viure té tot el seu sentit, que és que no en té cap de sentit, i possiblement aquest sens sentit sigui l'ùnic que paradoxalment dona sentit a seguir visquent en aquest avorrit i monóton paisatge decadent on m'ha tocat residir una temporada. En el fons, Hegel no tenia cap raó quan deia que ser ciutadà era ser cristià, però això ell no ho va arribar a saber mai, ni ningú va gosar dir-li. Un cristià mai pot ser ciutadà, el seu regne no és d'eixe món.