Potser no us n'havieu adonat, però estem patint una invasió subtil. Els xinesos (chinos en català Fòrum) estan envaïnt els nostres comerços. Varen començar primer pel clàssic restaurant Xinés, on no hi ha mai ningú menjant, tot l'any t'ofereixen rollitos de primavera, al sòtan tenen un taller clandestí de confecció i un parell d'avis congelats a la nevera, lo normal, vaja. Però no contents amb això començaren a fer-se amb les botigues de confecció, fruiteries i sobretot de 'todo a cien, o todo a un euro', i, no contentes encara, ara s'estan quedant tots els bars del barri de tota la vida. 
Dels cinc que tinc a la vora de casa, quatre ja són de xinesos, l'element comú és: poc nets, barat, aixó sí, en general al servei millor no anar-hi, i si no és molt urgent tampoc seria aconsellable consumir-hi res. La higiene axí com el gust a l'hora de vestir, no és el fort dels xinesos, almenys de la majoria, Ah! per als no viatjats, un xinés és com un japones pero sense la màquina de retratar, baixet, pàl·lid que no groc, que això pertoca als Simpson, amb els ulls estirats i amb parquedat de paraules. El seu vocabulari seria YA TÁ, UN EULO VEINTE, QUE TOMAL? i poc més. Sempre n'hi ha algún una mica més presentable que els altres, però gosaria afirmar que és la excepció.

En aquest desert de bars nostrats que s'han perdut, queda encara al barri un oasi, resistint com si d'un petit reducte gal es tractés, el Bar Urgell, al carrer del comte d'ìdem, cantonada amb el carrer de Castellar a tocar de la Gran Vía,. Fixeu-vos amb aquesta pissarra de 12 m2 i la seva oferta variant i abundosa, ah! i el cafè és bo. Si! la carta és en castellà, no es pot tenir tot a la vida. Però els disculpa el fet que t'atenen en català i a l'hivern a mig mati t'hi pots prendre una tasseta de brou (caldo en català Fòrum). A veure quant de temps resistiràn la invasio subtil dels xinesos.