Es fa dificil  publicar avui qualsevol cosa després del sagnant atemptat d'ahir a París a la seu de Charlie Hebdo. Malgrat estar gairebe vacunat contra l'horror que dia a dia impunement m'envaeix, a Collonades i absurdidades he publicat tres o quatre bestieses amb vídeos que ni tan sols he visionat. Sincerament, no estaba per foteses.
Jo no sóc Charlie Hebdo com sembla és tothom avui, no tinc els pebrots o la inconsciència que ells tenien, el valor de fotre's del mort i qui el vetlla, a una banda i l'altra, començant per l'administració francesa que ara s'esquinça les vestidures hipòcritament, una administrfació francesa la qual segons les seves forces de seguretat tenien controlats als germans Said K. y Chérif Kouachi, i com s'ha pogut comprovar, molt controlats no els tenien. 
Tots sabem que ets pots posar i t'en pots riure o ridiculitzar el Catolicisme, però que s'ha d'anar molt en compte en fer el mateix amb l'Islam, que aquests no s'estàn d'endergues, i malgrat això els d'Hebdo no afluixàven gens ni mica, amb un humor cruel, sovint àcid, irreverent, en una categoria - la de la seva revista - que curiosament, l'Estat Francés considera com a infantil en haver-hi dibuixos.
No! jo no sóc Charlie Hebdo, com la majoria o tothom sembla que ara és, sóc molt més covard i conservador, con la majoria, que ningú s'enganyi, i aixó els terroristes islàmics ho saben, i juguen aquesta carta amb l'habilitat de qui sap que hem perdut la partida, i no tenen pressa, aniràn a per nosaltres mica en mica, dia a dia, mes rere mes.... ens atacaran quan i allí on vulguin, llevat que els governs eropeus facin - que no ho faràn - el que vaig dir ahir haurien de fer, i que és la única solució. No pot haver-hi diàleg amb els fanàtics, les armes són sordes.