NENA, ANDAS MEJOR QUE UN LONGINES


No deixa de ser curiosa l'habilitat d'aquest Govern del Pp d'encetar polémiques on no n'hi ha cap necessitat, aquest seria el cas de la senyora rossa tenyida aquesta que sembla una activista de Femen sense ensenyar les mamelles, i que té un carrec de nom molt llarg, que ara ha descovert que els 'piropos' envaeixen la intimitat de la dona.
 ¿Que no ho sap la senyora rossa tenyida que sembla una activista de Femen sense ensenyar les mamelles que pocs s'en diuen ja de 'piropos' que el jovent segurament ni en sap de la seva existencia, i que aixó que era cosa de paletes amb el crack del totxo ja no n'hi ha? El piropo que és un concepte ranci o cursi i a vegades groller estaba en vies de desaparició, conreat nomès per quatre avis dels de tota la vida, o simplement hi ha la frase amable cap una altra persona de qualsevol génere, que no se si es pot considerar un piropo, floreta o fer la pilota: Esta guapa avui senyora Maria, que ha esmorzat?, li deia una senyor a una senyora gran, tot i que no se que té a veure estar guapa amb esmorzar, però aquest tipus de frases es diuen sovint, i no es podràn eradicar com vol la senyora rossa tenyida, i és que al pas que anem ens prohibiràn la poesia i per suposat riure.
I a tot aixó, aquesta senyora que no sap ni d'on ve ni d'on és ni en quin món viu, enceta una polémica innecessària amb la quantitat de problemes reals que té en el seu negociat.



D'ella, amb quedo amb la mirada de la foto el dia que va ser investida; hi ha mirades que delaten, que ho diuen tot, fixeu-vos-hi bé, quant pot dir una mirada. L'ambició rossa li deien a Madonna, oi?.


afegitó - Aquest 'piropo' que dona titol a l'escrit seria dels d'abans, com tambè ho seria en un altre sentrit molt més groller: "quisiera ser pirata pa conquistar el tesoro que tienes entre las pata", que de tot hi havia al gairebé extingit món del 'piropo' o floreta. Per cert, un LONGINES era una marca suïssa de rellotges molt bona. Dic era, atès no se si encara es fabrica.

DE PROHIBIR ELS FLORETES


La presidenta de l'Observatori contra la Violència de Gènere demana que s'eradiqui el piropo, Ángeles Carmona afirma que és una "invasió a la intimitat de la dona".  La presidenta de l'Observatori contra la Violència de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Ángeles Carmona, ha assegurat que el piropo suposa una invasió a la intimitat de la dona, i per això ha defensat la importància d'eliminar-lo, encara que sigui afalagador.

"El piropo ha estat sempre permès i s'ha assumit com una cosa normal, però el cert és que suposa una invasió a la intimitat de la pròpia dona perquè ningú té dret a fer un comentari sobre el seu aspecte físic", ha indicat Carmona en una entrevista a RNE.

La presidenta de l'Observatori ha recordat que a ciutats com el Caire les dones van amb auriculars i taps "per no sentir els comentaris d'aquesta mena i encara que siguin bonics, bons i agradables i siguin actituds absolutament permeses en la nostra societat, han de ser eradicades i hi ha d'haver molt més respecte per la imatge de la dona".

És el acabose, el desideratum, prohibit prohibir les prohibicions a els floretes, que és com es diuen en català els 'piropos' de tota la vida, que ben galants n'hi ha, i altres no tant.  Que no és preocupi l'Àngeles que de part meva o de les meves parts no rebrà ni un piropo ni una floreta, però aquesta senyora tan ben posada s'ho hauria de fer mirar, la seva capacitat de gestionar la bestiesa fins i tot a mi que no em sorpen ja res, m'ha sobtat. O sia, que el 'piropo' envaeix la intimitat de la dona; qui m'ho havia de dir, quantes intimitats haurè envaït al llarg de la meva vida? ja em veig a venir que d'un moment a l'altre em vindràn a detenir els sequaços del mossén per envaïdor reiterat d'intimitats de senyores, senyoretes i iaies que són la meva especilitat. 
Déus, com es pot ser tan idiota!. Deixem que parli Einstein que ho va definir molt bé: hi ha dues coses que són infinites: l'Univers i l'estupidesa humana; però no n'estic segur del tot sobre l'Univers.

ELLS HAN GUANYAT


“Charlie Hebdo continuarà. No han guanyat”. Així ho va anunciar ahir Patrick Pelloux, metge d’urgències i col·laborador de la revista satírica, que la setmana que ve, dimecres, la publicació no fallarà a la seva cita amb els lectors. Serà una edició especial, d’un milió d’exemplars, la recaptació de la qual es destinarà íntegrament a les famílies de les víctimes. Malgrat la seva declaració d'intencions Pelloux sap que Charlie Hebdo ha mort, quan morir és deixar de dibuixar, deixar d'escriure i morir és ser oblidat, a la curta o a la llarga, oblidat, como ho serà Charlie Hebdo, com ho va ser el Papus. El cop ha estat dur, massa dur per sobreviure a ell. Encara que a sangs calentes no ho vulgui reconèixer el Sr.Pelloux, Charlie Hebdo ha mort, són ells, els altres el qui han guanyat. El volíeu matar i l’heu fet etern, diu Pelloux, ja es veurà.... 

JO NO SÓC CHARLIE


Es fa dificil  publicar avui qualsevol cosa després del sagnant atemptat d'ahir a París a la seu de Charlie Hebdo. Malgrat estar gairebe vacunat contra l'horror que dia a dia impunement m'envaeix, a Collonades i absurdidades he publicat tres o quatre bestieses amb vídeos que ni tan sols he visionat. Sincerament, no estaba per foteses.
Jo no sóc Charlie Hebdo com sembla és tothom avui, no tinc els pebrots o la inconsciència que ells tenien, el valor de fotre's del mort i qui el vetlla, a una banda i l'altra, començant per l'administració francesa que ara s'esquinça les vestidures hipòcritament, una administrfació francesa la qual segons les seves forces de seguretat tenien controlats als germans Said K. y Chérif Kouachi, i com s'ha pogut comprovar, molt controlats no els tenien. 
Tots sabem que ets pots posar i t'en pots riure o ridiculitzar el Catolicisme, però que s'ha d'anar molt en compte en fer el mateix amb l'Islam, que aquests no s'estàn d'endergues, i malgrat això els d'Hebdo no afluixàven gens ni mica, amb un humor cruel, sovint àcid, irreverent, en una categoria - la de la seva revista - que curiosament, l'Estat Francés considera com a infantil en haver-hi dibuixos.
No! jo no sóc Charlie Hebdo, com la majoria o tothom sembla que ara és, sóc molt més covard i conservador, con la majoria, que ningú s'enganyi, i aixó els terroristes islàmics ho saben, i juguen aquesta carta amb l'habilitat de qui sap que hem perdut la partida, i no tenen pressa, aniràn a per nosaltres mica en mica, dia a dia, mes rere mes.... ens atacaran quan i allí on vulguin, llevat que els governs eropeus facin - que no ho faràn - el que vaig dir ahir haurien de fer, i que és la única solució. No pot haver-hi diàleg amb els fanàtics, les armes són sordes.
més...
CRÒNICAS DE GAZA - THE ELECTRONIC INTIFADA


DESTACADAS

DIGITALS
B L O C S
COMENTARIS
-