De fet, tot el que hi ha de modern en la nostra vida ho devem dels grecs. Tot el que constitueix un anacronisme, l'hi devem al mediavalisme. Són els grecs els qui ens han donat tot el sistema de la crítica de l'art, i pot advertir-se la finura del seu instint crític en que el material criticat per ells amb més cura va ser l'idioma. Perquè el material usat pel pintor o l'escultor és minso comparat amb el de les paraules. Les paraules no solament tenen una música tan dolça com la del violoncel o el llaüt, un color tan ric i vívid com el que fa belles als nostres ulls les teles dels venecians o dels espanyols, i una forma plàstica no menys segura i certa que la que es revela en el marbre o en el bronze, sinó que els pertanyen el pensament, la passió i l'espiritualitat, i en realitat els pertanyen exclusivament.
Encara que no haguessin criticat més que l'idioma, els grecs serien de totes maneres els crítics d'art més grans del món. Per això, res seria més fàcil que classificar al crític corrent entre els delinqüents comuns. Oscar Wilde