UN ALLAU D´INFORMACIÓ - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
-
.
UN ALLAU D´INFORMACIÓ

UN ALLAU D´INFORMACIÓ

Share This

De la mateixa manera que l'any passat es va posar de moda llençar-se un cubell o una galleda d'aigua freda al cap per solidaritzar-ser amb no recordo quina malaltia, o ara n'hi ha un en que s'ha de saltar, i altres moviments banals i superficials per l'estil, que bàsicamente a banda de la seva utilitat serveixen per satisfer egos, a ran de l'atemptat a Charlie Hebdo (recordeu el dia? jo ja no) ens ha envait la moda del 'JE SUIS', o 'je no suis'. En qualsevol reivindicacio ja comença a sortir el terme encunyat per un francés, però jo diria que es va fer servir ja quan la mani de Miguel Angel Blanco, o potser era 'Todos somos'
Davant del suïcidi assistit del fiscal Nisman ja he vist gent manifestant-se amb parcartes de 'Yo soy Nisman', també n'hi havien amb 'Je suis Ahmed', en relació al policia musulmà executat a París, i a El Periódico d'ahir Joaquim M. Pujals encapçala el seu escrit referit al blocaire saudi assotat amb un 'tots som tambè Raïf Badaui' de qui vaig parlar fa ja uns dies.
Ja em veig a venir que anirem banalitzant l'expressio, fins que ens n'obliden i en donem pas a una altra, recordeu quan era moda portar els 'TOI' al cotxe, de fet, quan era moda posar enganxines al vidre posterior del cotxe, o com deia l'altre dia 'Es la economia, estúpido' del que se n'ha usat i abusat molt en múltiples variants.
Al començament us he preguntat si recordaveu el dia exacte de l'atemptat a Charlie Hebdo, ja he dit que jo no, com tampoc recordo quin dia vaig parlar del blocaire saudi assotat, i no és que sigui despistat, bé, de fet si ho sóc, el que succeeix és que impunement m'envaeixen massa moticies cada dia i és impossible païrles totes, de manera que una tapa a l'altra i la següent a l'anterior, a una velocitat de vertígen.

Tenia raó Orwell quan deia que la veritat ens seria amagada com la feina que el seu protagonista desenvolupava a la novel·la al 'Ministeri de la veritat', però Huxley que ja donava per fet aixó, entenia que la veritat realment s’ofegaria en un allau d’informació impossible de digerir per als ciutadans, que cada vegada sabrien més sobre menys coses, i a fe que ambdòs tenien molta raó.  

4 comentaris:

  1. Si señor ¡¡¡¡ Ayer le di a mi hijo el libro de Un Mundo feliz, que lo tenía gusrdado como oro en paño, editado en Barcelona en JUNIO dl 1936, un libro con una traducción inglesa exquisita y quiero que se fije bien en los personajes, sobre todo en el padre del esclavismo, el tan venerado Henry Ford.
    Salut

    ResponElimina
  2. Molt bé, Francesc. Molt bé!!
    Y a ti Miquel, un gran regalo. Toda la sociedad deberia recibir este libro.
    "Un mundo feliz", una democracia que no lo es, una dictadura que no lo parece, una cárcel de la que los prisioneros no quieren escapar porque no saben que lo son, condicionados desde su extraña concepción para ser lo que tienen que ser.
    Gràcies a tots dos.

    ResponElimina
  3. Miquel, això és un incunable, ja cal que el conservi el teu noi.

    salut

    ResponElimina
  4. josep estruel, no si és bo que la gent el llegeixi, s'adonarien que ha viuen en aquest món feliç...

    ResponElimina

.