Al Breviari de putrefacció, Cioran va escriure que la "capacitat d'adorar" és la responsable de tots els crims de l'ésser humà: "Qui estima indegudament a un déu obliga els altres a estimar-lo, a l'espera d'exterminar-los si el refusen". Per Cioran, en l'arrel de la violència hi ha el problema de la religió i, en particular, de la religió viscuda intensament. Davant d'això, la seva proposta de solució és la indiferència. Atès que ens convertim en assassins impulsats per creences, "tot és patologia excepte la indiferència".
Moviments com a Estat Islàmic, amb les seves decapitacions i violacions, o l'esgarrifós atac terrorista a la revista satírica Charlie Hebdo a París, commouen el món i semblarien corroborar la idea de Cioran.
I així és, ja n'hi ha prou de bonisme i candidesa, l'Islam és fanatisme i violència i és un problema. L'islam és una religió intransigent i violenta, i en conseqüència, s'oposa a principis democràtics bàsics. Els terroristes que maten en nom de l'islam són fidels representants de la seva fe i això no és donar-los una entitat que no mereixen i que oficialment no tenen per a la majoria del món islámic, sinó una realitat palpable que es demostra sovint, massa sovint. Només cal veure els líders religioses dels països islàmics. És igual el país, l'Islam és violència, contra els altres, contra els seus, contra les dones, com totes les religions ha estat creada per fotre al home, només que l'Islama mb cinc-cents anys de retard i encara en plena edat mitjana, el porta fins al màxim i sagnant extrem.
Potser aquesta seria una lectura superficial del problema, de fet, totes les religions són violentes, la catòlica la primera, però la diferència, el rerefons del moviment radical islamista és que no són quatre eixelebrats disposats a morir o matar per Alà, no! aquí hi ha una estrategia a llarg termini molt ben orquestrada per acabar amb el sistema de vida occidental, finançat per Arabia Saudita o Qatar ente altres estats amics i finançadors de clubs de futbol i altres entitats. El petroli no serà etern i a penes en tenim ja dependència real i necessària, i en arribar a aquest punt aquests països àrabs tenen un problema, que és més fàcil de resoldre sense el sistema de la societat europea. De fet tota aquesta política de violència no és més que una fugida endavant, però la única possible per als seus dirigents, que no estàn en la edat mitjana i saben molt bé el que es fan i el que desfan.  
I aquí no serveix de res el diàleg, qui està disposat a morir per una idea, està igualmente disposat a matar per la mateixa idea, totes les religions comencen amb martirs i acaben amb una inquisició, per tant no hi ha diàleg possible, ja vaig apuntar l'altre día la única solució que es podia prendre, Cioran ho tenia molt clar, tot i que sembla que per aquí, els polítics i politòlegs no ho entenen així, i aquest és un greu error que pagarem car, que de fet ja l'hem començat a pagar.
*  *  *

AQUÍ, trobareu una visió panoràmica de l'atemptat a Charlie Hebdo i la reacció hipócrita del món occidental.