Una de les coses que aprenem és que la veritat s'assembla menys als diners que l'amor: és objectiva en la seva existència, subjectiva en la seva apreciació i capaç d'existir en més d'una forma. Però també pot ser perillosa i difícil de descobrir, i pot resultar frustrant viure amb ella. La pregunta, què és la veritat? no desapareixerà. Els misteris són així, i això és bo. Les preguntes àrdues ens recorden que no hem de prendre'ns massa seriosament a nosaltres mateixos.
Som éssers històrics; som productes d'una cultura i, fet i fet, les nostres conclusions no són sinó les nostres conclusions. Propendim a l'estupidesa, a dur-nos a engany a nosaltres mateixos. La clau rau en apreciar aquest fet (que, com he defensat, forma part de l'apreciació de la possibilitat de la veritat objectiva) | sense caure en el cinisme. Si hem de ser ximples, siguem ximples amb esperança.
Som éssers històrics; som productes d'una cultura i, fet i fet, les nostres conclusions no són sinó les nostres conclusions. Propendim a l'estupidesa, a dur-nos a engany a nosaltres mateixos. La clau rau en apreciar aquest fet (que, com he defensat, forma part de l'apreciació de la possibilitat de la veritat objectiva) | sense caure en el cinisme. Si hem de ser ximples, siguem ximples amb esperança.
MICHAEL P. LYNCH
Hauré de buscar aquest autor, que em sembla extraordinàriament lúcid... Bon 2015, Francesc!
ResponEliminaEl otro dia lei que Cannae murieron más 50.000 soldados, posiblemente muchos de ellos pensasen que eran importantes y que pasarian a la Historia, pero murieron, se pudrieron alli y nadie les recuerda. La vida es muy seria, hasta que te mueres. Un saludo.
ResponEliminaes profesor i filòsof de la Universitat de Conneticut, l'he descovert al Cafè de Ocata.
ResponEliminaBON ANY LLUÍS
MORIR ES SER OLVIDADO Daniel, más tarde o más temprano pero es ser olvidado.
ResponElimina