04 de gener 2015

LA VIDA EN COMÚ

Algú que a tota hora es queixa amb amargor d'haver de suportar la seva creu (espòs, esposa, pare, mare, avi, àvia, oncle, tia, germà, germana, fill, filla, padrastre, madrastra, fillastre, fillastra, sogre, sogra, gendre, nora) és alhora la creu de l'altre, que amargament es queixa d'haver de suportar a tota hora la creu (nora, gendre, sogra, sogre, fillastra, fillastre, madrastra, padrastre, filla, fill, germana , germà, tia, oncle, àvia, avi, mare, pare, dona, marit) que li ha tocat carregar en aquesta vida, i així, de cadascú segons la seva capacitat ia cadascú segons les seves necessitats..

La vida en común
[Minicuento.ciudadseva.com.]
Augusto Monterroso.


A voltes amb el conte de Monterroso, a la vida, el secret és que no hi ha secret, nomès cal saber triar la parella i els amics, i aixó que en principi podria semblar relativament facil i assumible per a qualsevol, pocs, molt pocs ho aconsegueixen, sobretot saber triar la parella, tasca gairebè impossible, i no precissament per demerit de l'altre, sinó del propi, sobretot en la part masculina de l'espècie, que de fet té per el millor amic a ell mateix, i realment és a qui mes estima.

SHARE THIS

1 comentari:

  1. Cuando escucho alguién que se queja de los que le rodea, siempre le hago la misma pregunta:
    ¿ tu te casarías contigo/a mismo/a ?
    les deja en fuera de juego
    salut

    ResponElimina