CRÒNICA DE L'ASSASSINAT D'UN INNOCENT - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
-
.
CRÒNICA DE L'ASSASSINAT D'UN INNOCENT

CRÒNICA DE L'ASSASSINAT D'UN INNOCENT

Share This

Sovint quan pujo amb la bicicleta cap a Matadepera, abans d'arribar a Sant Julià d'Altura em fixo amb el monolit de la fotografia, i em pregunto qui debia ser Mossen Clausellas. Aqui trobareu tota la seva història de la que us explico a continuació la part final. Un final que ens ensenya que a la guerra no hi ha bons ni dolents, que tots són dolents, i els 'rojos' la CNT, la FAI, el POUM, o les seves milicies tambè mataven a innocents, no nomès ho feien els franquistes.

"És un capellà! Això només pot fer-ho un capellà! 

"El dia 28 de juliol un dels vellets caure a terra desmaiat, i Mossèn Clausellas, que estava a prop, va córrer a socórrer-lo. Es va asseure al seu costat, va posar el cap de l'ancià sobre els seus genolls, i al mateix temps que l'acariciava, els llavis de Clausellas semblava que en silenci murmuraven una oració. Una de les noves infermeres, estranyada, va dir: 
-Qui és aquest, i què fa aquí? 
Una germana li va dir: - "És un senyor retirat que viu a l'asil"; però l'infermera va replicar: 
- "No aquest és un capellà! Això només pot fer-ho un capellà!, "si aquest vell hagués estat com els altres, encara que fos més distingit, no hauria actuat així." 
Mossèn Gaietà havia estat descobert pel seu amor als ancians. Es complia el manament de Jesús: "Tothom coneixerà que sou deixebles meus, si us estimeu els uns als altres" (Jo.13.35). La seva caritat amb els seus ancians  el va traïr- millor direm que el va glorificar- obrint-li la porta al seu martiri, donant així amb el seu testimoni la major glòria a Déu que pot donar-li un home. 
Assabentats els nous dirigents de l'asil de la seva condició de sacerdot, li van prohibir formalment exercir el seu ministeri entre els ancians. S'en va anar a casa - de la qual van tapiar la porta de comunicació amb l'asil - a passar el seu viacrucis fins a arribar al Calvari. 

"Si no puc complir ja la meva missió, estic de més en aquest món." 

A primers d'agost va veure des de la finestra com destruïen l'altar i els objectes de culte de la capella, però la seva major commoció la va patir el dia 7 en saber que havia mort una velleta. Era la primera de la seva gran família que en els 20 anys en què havia estat capellà moria a l'Asil sense la seva assistència ni el consol que donen els Sagraments de la Santa Mare Església. Consternat, va dir profèticament: "Si no puc complir ja la meva missió, estic de més en aquest món." 
Mossèn Clausellas es preparava per al martiri, doncs ho desitjava. Li va dir a la Germana Rosa: "Siguem molt generosos amb Nostre Senyor Quina felicitat tan gran la nostra si poguéssim donar la vida per Ell i segellar la nostra fe amb la nostra sang!". Als que li aconsellaven s'amagués, els va contestar: "No, el meu lloc és aquí, el més a prop possible dels meus grans desemparats, sóc el seu vell capellà ara també desemparat, aquí em quedo, i que es faci la voluntat de Déu!"  
El dia 14 d'agost de 1936. El Comitè de Sabadell acorda la seva mort a la Vetlla de l'Assumpció El 13 d'agost uns milicians registren la casa "a la recerca d'armes!" Es va saber que tramaven assassinar-lo i el varen avisar, però no va voler marxar. 
Els seus amics van intercedir en va per la seva vida davant l'alcalde José Moix, conegut sindicalista local. Al vespre del 14 d'agost, vigília de l'Assumpció, el temut "cotxe fantasma" parava davant la seva porta. Tres milicians li van dir anaven a portar a lloc més segur. Mentint, no sabien que estaven dient alguna cosa molt veritable. 
El varen treure de Sabadell i el van conduir per la carretera de Matadepera. Passat Sant Julià de l'Altura es van parar al costat del camí de les Oliveres, i allí li van assassinar de dos trets a boca de canó. El seu cadàver va quedar a la vora del camí fins que en el matí de la festa de l'Assumpció va ser recollit i portat al cementiri de Sabadell. Tenia el crani destrossat. En les seves butxaques només li van trobar el seu rosari, el seu crucifix, un mocador i una moneda d'una pesseta. Lligats al cos es veien els cordons de terciari franciscà tacats de sang. 

Al monòlit, que els sabadellencs han col·locat en la seva memòria resa aquesta inscripció: "Sacerdot humil, pobre i amic dels pobres, capellà de la gent gran desemparats, moria desemparat, de mort la més gloriosa, com està escrit a la làpida sobre la seva tomba: "confessant la fe de Crist".

Això és una guerra o el resultat d'una guerra, on moren innocents a una banda i l'altra, i no cal comptar els morts, ni a una banda ni a l'altra, n'hi ha masses, la majoria innocents, com Mossen Clausellas.

8 comentaris:

  1. És un error que per certs costats polítics no es vulguin admetre aquests disbarats i es busquin mil excuses, els capellans 'bons' eren molt més perillosos que no pas els dolents, em temo que ells mateixos no haurien volgut ser glorificats pel franquisme. Al Castell de Montjuïc durant la guerra hi van torturar i matar culpables però també innocents i no se'ls dedica ni una referència, com si no hagués passat. No anem bé i no em val allò de què els altres van fer més i pitjor, la veritat.

    I allò dels incontrolats, no cola.

    ResponElimina
  2. Discusiónes que he tenido con mi madre...
    Unos fusilaban en el Camp de la Bota, los otros torturaban en La Tamarita, Sant Elies, en el carré Zaragoza, en la plaza Berenguer, en el barco Uruguay, o dando paseos al cementerio de Montcada y metiendolos en las turbinas de cal de la cementera.
    Tengo un trabajo sobre las Chekas y la abstracción de la escuela de la Bahaus como base para torturar, que presenté en Pedagogía y de la que se quedaron un poco en fuera de juego.
    Mi madre, siempre fue defensora de los paseos "limpieza", los denominaba...
    Le recriminé en muchas ocasiones...
    Salut

    ResponElimina
  3. Francesc, que complicat és el tema d'avui. És veritat, cal acceptar que tots torturaven i mataven durant la guerra. (la casa dels meus pares era a 100 metres del Cànem, i si les parets (que ja no existeixen) parlessin ...
    Malauradament per això són guerres. Personalment d'aquests fatídics tres anys jo procuro no dir "bons o dolents" Penso que havia d'haver-hi algun motiu anterior per saquejar convents, i motius anteriors per assassinar als homes que no estesin d'acord amb les idees feixistes. Per torturar un capellà innocent i amagar a un altre que era un pocavergonya. El que és greu (com si tres anys no ho fossin) són les represàlies dels vencedors a partir del 39. Quina pena, Francesc, quina pena .

    ResponElimina
  4. Júlia, Miquel i Josep: el pare va conèixer personalment a Mossen Gaietà Clusellas, i certifica que era un bon home que ajudaba als vells i no havia fet mai mal a ningú, com al mossen de 80 anys que varen dur al Prat de dalt des de Sant Feliu de Codines, un sant varó, allí el varen matar i shi varen pixar a sobre.
    Foren tres anys terribles, a banda i banda nomès que una de les dues, la dels republicans que era can Garlanda, semblen uns angelets de la guarda, i vàren fer molt de mal. ASa nt Feliu de Codines, nomès hi havia un cotxe dun del poble que tenia diners i terres, el cotxe l'agafava nomès molt de tant en tant i al tros hi anava amb el carro i la mula. Doncs, el varen matar els dels POUM i anàven tot el sant dia amunt i avall amb el cotxe fantasma....

    ResponElimina
  5. Jo no estic gens d'acord en què es digui que en la guerra 'era diferent' de després, una cosa és el front i l'altre les covardies de la rereguàrdia o les delacions gratuïtes, si haguessin guanyat els estalinistes, que eren els qui remenaven les cireres al front en els darrers anys ves a saber què hauria passat, la guerra no és el tot s'hi val i hi ha molt a qüestionar en tot plegat, a més molt del ressentiment de després és fruit del temps de la guerra, no oblidem que Catalunya tenia el front a tocar i aquí es va viure amb més intensitat la represió dels 'legals',hi ha gent que no és de cap bàndol i rep per tot arreu, per a mi són les veritables víctimes, i també hi ha gent que va ajudar en tots els casos fins i tot asl enemics perseguits, aquests són els grans herois incòmodes a tots

    ResponElimina
  6. el Poum va ser víctima dels comunistes però ells no eren angelets i n'havien fet de tots colors

    ResponElimina
  7. abans despres, després no deixa de ser la consequencia d'abans Júlia. I abans durant i després, tots varen fer molts disbarats en aquest desastre que és una pre guerra,guerra o postguerra més encara si és civil com la nostra. Aquí no hi ha lloc pel innocents.

    ResponElimina
  8. Si és que tampoc la guerra va ser 'una casualitat', sobretot a les zones rurals les guerres carlistes havien estat una veritable mata-degolla, se n'ha parlat poc, encara, a fons. Les mateixes eleccions que van portar la República mostren un país ben dividit. Les coses no són mai senzilles.

    ResponElimina

.