Sovint quan pujo amb la bicicleta cap a Matadepera, abans d'arribar a Sant Julià d'Altura em fixo amb el monolit de la fotografia, i em pregunto qui debia ser Mossen Clausellas. Aqui trobareu tota la seva història de la que us explico a continuació la part final. Un final que ens ensenya que a la guerra no hi ha bons ni dolents, que tots són dolents, i els 'rojos' la CNT, la FAI, el POUM, o les seves milicies tambè mataven a innocents, no nomès ho feien els franquistes.

"És un capellà! Això només pot fer-ho un capellà! 

"El dia 28 de juliol un dels vellets caure a terra desmaiat, i Mossèn Clausellas, que estava a prop, va córrer a socórrer-lo. Es va asseure al seu costat, va posar el cap de l'ancià sobre els seus genolls, i al mateix temps que l'acariciava, els llavis de Clausellas semblava que en silenci murmuraven una oració. Una de les noves infermeres, estranyada, va dir: 
-Qui és aquest, i què fa aquí? 
Una germana li va dir: - "És un senyor retirat que viu a l'asil"; però l'infermera va replicar: 
- "No aquest és un capellà! Això només pot fer-ho un capellà!, "si aquest vell hagués estat com els altres, encara que fos més distingit, no hauria actuat així." 
Mossèn Gaietà havia estat descobert pel seu amor als ancians. Es complia el manament de Jesús: "Tothom coneixerà que sou deixebles meus, si us estimeu els uns als altres" (Jo.13.35). La seva caritat amb els seus ancians  el va traïr- millor direm que el va glorificar- obrint-li la porta al seu martiri, donant així amb el seu testimoni la major glòria a Déu que pot donar-li un home. 
Assabentats els nous dirigents de l'asil de la seva condició de sacerdot, li van prohibir formalment exercir el seu ministeri entre els ancians. S'en va anar a casa - de la qual van tapiar la porta de comunicació amb l'asil - a passar el seu viacrucis fins a arribar al Calvari. 

"Si no puc complir ja la meva missió, estic de més en aquest món." 

A primers d'agost va veure des de la finestra com destruïen l'altar i els objectes de culte de la capella, però la seva major commoció la va patir el dia 7 en saber que havia mort una velleta. Era la primera de la seva gran família que en els 20 anys en què havia estat capellà moria a l'Asil sense la seva assistència ni el consol que donen els Sagraments de la Santa Mare Església. Consternat, va dir profèticament: "Si no puc complir ja la meva missió, estic de més en aquest món." 
Mossèn Clausellas es preparava per al martiri, doncs ho desitjava. Li va dir a la Germana Rosa: "Siguem molt generosos amb Nostre Senyor Quina felicitat tan gran la nostra si poguéssim donar la vida per Ell i segellar la nostra fe amb la nostra sang!". Als que li aconsellaven s'amagués, els va contestar: "No, el meu lloc és aquí, el més a prop possible dels meus grans desemparats, sóc el seu vell capellà ara també desemparat, aquí em quedo, i que es faci la voluntat de Déu!"  
El dia 14 d'agost de 1936. El Comitè de Sabadell acorda la seva mort a la Vetlla de l'Assumpció El 13 d'agost uns milicians registren la casa "a la recerca d'armes!" Es va saber que tramaven assassinar-lo i el varen avisar, però no va voler marxar. 
Els seus amics van intercedir en va per la seva vida davant l'alcalde José Moix, conegut sindicalista local. Al vespre del 14 d'agost, vigília de l'Assumpció, el temut "cotxe fantasma" parava davant la seva porta. Tres milicians li van dir anaven a portar a lloc més segur. Mentint, no sabien que estaven dient alguna cosa molt veritable. 
El varen treure de Sabadell i el van conduir per la carretera de Matadepera. Passat Sant Julià de l'Altura es van parar al costat del camí de les Oliveres, i allí li van assassinar de dos trets a boca de canó. El seu cadàver va quedar a la vora del camí fins que en el matí de la festa de l'Assumpció va ser recollit i portat al cementiri de Sabadell. Tenia el crani destrossat. En les seves butxaques només li van trobar el seu rosari, el seu crucifix, un mocador i una moneda d'una pesseta. Lligats al cos es veien els cordons de terciari franciscà tacats de sang. 

Al monòlit, que els sabadellencs han col·locat en la seva memòria resa aquesta inscripció: "Sacerdot humil, pobre i amic dels pobres, capellà de la gent gran desemparats, moria desemparat, de mort la més gloriosa, com està escrit a la làpida sobre la seva tomba: "confessant la fe de Crist".

Això és una guerra o el resultat d'una guerra, on moren innocents a una banda i l'altra, i no cal comptar els morts, ni a una banda ni a l'altra, n'hi ha masses, la majoria innocents, com Mossen Clausellas.