Si algú s'ha sorprés per la intervencio de la banca Privada d'Andorra (BPA), és que coneix poc la Banca del petit país dels Pirineus. Parlo de dotze anys enrere quan hi anava un cop al més per feina, on una botiga de discos amb decoració egipcia i on no hi havia mai ningú, facturava dos milions de pessetes diaris, o la presencia habitual d'agents de l'Interpol o l'FBI a les afores del Punt de Trobada. De diners de sospitosa procedencia se'n blanquejaven a Andorra, però tambè en altres paisos (no necessariàment en paradisos fiscals) i per altres Bancs aparentment seriosos, amb els que no crec que el Tresor Nordamericà s'hi atreveixi. El BPA i el BANC DE MADRID pagaràn els plats trencats, perquè són petits, és a Andorra i hi ha blanqueig de diner de Veneçuela i Colombia que és el que busca el Tresor Nordamerià i l'unic que l'interessa. Nomès cal que us molesteu en veure la llista de Bancs Espanyols en Paradisos Fiscals, hi són gairebé tots, el Santander el primer, i ja em direu que hi fan allí, i si algú s'en preocupa d'investigar els seus tripijocs. 
Aquesta operació és una mostra més de la hipocresia amb que es tracten alguns temes, disfressats de transparencia fiscal, quan no és més que plegar-se als interesos del Tresor quan li convé. La prova és que el Banc d'Espanya feia 18 mesos que tenia tota aquesta informació de les irregularitats del BPAi el Banc de Madrid damunt la taula i no ha fet cap gest ni per investigar-ho ni per denunciar-ho. Ho ha fet ara forçat per la pressió del Tresor nordamericà i perquè no ha tingut més remei, lo que els deixa en una posició ben galdosa.