"Quan va esclatar la guerra, jo tenia catorce anys i dos mesos. De moment no em va fer gaire efecte. El cap m'anava tot ple d'una altra cosa, que encara jutjo més important. Vaig descobrir Les Fleurs du mal, i això volia dir la poesia, certament, però hi ha una altra cosa, que no sé com dir-ne i és la que compta. La revolta? No. Així en deia aleshores. Ajagut dins d'un avellaner, al cor d'una rosa de fulles moixes i molt verdes, com pells d'eruga escorxada, allí, ajaçat a l'entrecuix del món, m'espesseia de revolta feliç, mentre el pais espetegava de revolta i contrarevolta, no sé si feliç, però mes revoltat que no pas jo."

Aquest text en prosa són en realitat les primeres estrofes d'un llarg poema de Gabriel Ferrater 'In Memoriam' que enceta un recull de poemes amb el títol de 'les dones i els dies', que vaig trobar als encants del diumenge a la plaça del Mercat per 1 euro. Qui diu que llegir es car?

Ho he escrit en prosa, i és que sovint tinc dificultats per diferènciar en segons quin tipus de text, el perque s'ha d'escriure com a poesia i no com a prosa poética.

 SBD - 3.3.2015