Em sembla escandalós que el Sr. Rouco Varela, expresident de la Conferència Episcopal Espanyola s'en vagi a viure a un àtic de 370 m2, amb 6 habitacions i 4 banys al centre de Madrid, la reforma del qual ha costat més de 400.000 euros a la diòcesi madrilenya, acompanyat d'un ajudant, un secretari i dues monges que l'atenen.
És escandalós perquè contrasta amb el missatge de l'evangeli i del papa Francesc: "Una església pobra per als pobres". Contrasta també perquè el nou arquebisbe de Madrid viu molt senzillament a la residència de les germanetes dels pobres (almenys de moment), donant un millor exemple d'austeritat de vida, encara que sigui de cara a la galeria, pero i viu.
És un escàndol, perquè en els temps de crisi tan prolongada que ja portem, amb tants milers i milers de persones que no tenen res, recorrent als serveis socials a Càritas o altres ONG, que es veuen desnonats, amb tantíssima gent a l'atur sense ajuda, un bisbe no pot, no deu, no ha de viure així, exhibint aquesta forma de viure i de gastar tantíssims diners en el seu propi habitatge, col·laborant a un major endeutament de la diòcesi i servint d'escàndol per a moltíssimes persones, especialment els més necessitats.
No em convenç la reacció dels bisbes que ho veuen normal i ho justifiquen. Indica que tampoc ells transmeten en aquest cas la nova orientació del papa Francesc de viure senzillament, donant exemple com ell mateix està fent amb fets i amb paraules.
Crec que Rouco no ha llegit bé el missatge de l'Evangeli, ni les paraules de Jesús: "No porteu ni or ni plata, ni sarró, ni dos vestits ..."; ni ha entès tampoc l'actitud d'aquest papa Francesc qui, precisament en el seu discurs als nous cardenals, els deia amb tota claredat i duresa: "Busqueu la santedat, no el poder o el prestigi".
Gestos com els de Rouco només serveixen per fer més gran encara més la bretxa que separa els ciutadans de l'Església. Perquè, amb la que està caient, amb tantíssima gent sense habitatge, sense feina, sense res, no es pot entendre aquesta despesa tan exagerada en qui hauria de donar el major exemple de comportament cristià. De fet, Rouco és conseqüent en la seva inconseqüència, viurà com jubilat de la mateixa anera que va vure com a president de la Conferècia episcopal, d'esquenes al poble, ambu na supebia i intransigència gens cristianes.