ENRERE POT SER ENDAVANT


No sempre anar enrere, és retrocedir. A ran de l'ùltim ingrès del pare hem baixat un graó més i ja va amb cadira de rodes per anar pel carrer i fins i tot per estar per casa; ja no pot amb el taca taca, o sia que no pot manifestar-se com Domitila. Però a vegades succeeix que una passa enrere poden ser dues endavant; ara, amb la cadira de rodes tenim un radi d'acció molt més gran que abans quan anava amb el taca taca, atès es cansava de seguida i feiem sortides molt curtes.
Aquest matí que hem inaugurat la nova temporada de sortida amb cadira de rodes, hem anat fins el Parc Taulí, però no ens hi hem quedat, i hem voltat per Can Puig Gener, i com jo ja de bon matí he portat al Roberto a l'escola (aqui tant et toca el pare com el net), ja m'he fixa't que al tio Flores convidaven al personal a formatge i pernil a peu de carrer, mentre un mag feia figures amb globus per la mainada, però amb el Santiago hem passat del mag i qui el vetlla i hem anat directes al pernil i el formatge, (vegeu la foto), i després fins la plaça d'Espanya i cap a casa, en total una hora i mitja.

Ai senyor! la vida de jubilat és dura, però en el fons, agraïda.

5 comentaris:

  1. Cony ¡¡¡¡
    Pos tiene unos precios muy buenos ¡¡¡¡¡

    ResponElimina
  2. El tio Flores està molt bé Miquel, és bar, restaurant i botiga de queviures bàsicament embotits i formatges i a un preu raonable, ah! i a la vora de casa.

    ResponElimina
  3. DONCS APA,A DISFRUTAR D'ELL...

    ResponElimina
  4. Y que bien que estás jubilado, asi puedes acompañar a tu padre y tus nietos.

    ResponElimina
  5. pues si, aúnque luego me queda poco tiempo para mi.

    ResponElimina