EN LA INFÀNCIA FUTURA 2.5.15

¿I si en realitat tornés? Seré capaç de comportar-me com si no sabés com va acabar tot? L'experiència que tinc ara em vindrà a sobre, m'arribarà al coll. Però és curiós que aquesta experiència no inclourà els èxits universals de la ciència ni de la tècnica.

En la meva infància futura, com en la precedent, em limitaré amb la catifa voladora, el submarí Nautilus i una senzilla espasa a la mà de D'Artagnan. Que quedin amb Déu els reactors atòmics i els coets intercontinentals. No són ells els que han enriquit la meva llarga existència ni els que han pesat sobre ella.

¿I què fer amb les il·lusions perdudes? ¿Què fer amb allò en el que jo creia? ¿Què fer amb mi mateix, amb allò que vaig voler dir i fer i no vaig fer ni vaig dir? I no perquè no hagués tingut temps. El vaig tenir. Vaig tenir temps de reflexionar. I vaig arribar a conclusions que em van espantar.

Entre les cartes que he rebut d'aquells noiets i noietes que ja estan jubilats, entre les seves fotografies -la meva memòria es rebel·la contra elles-, van començar a arribar-me amables missatges de la llunyana Samarcanda. 

M'escrivia Zinaída Borisovna Strúieva.

Per més que rebusques en els meus records, em va ser impossible trobar aquest nom. Ella, en canvi, ho sabia absolutament tot sobre la meva infantesa i de la meva joventut. En cadascuna de les seves cartes, Zinaída Borisovna evocava a persones i successos amb tanta exactitud que em deixava perplex. Com podia saber el que havia passat a nostre pati, poblat per persones de la cinquena categoria?

Per a mi mateix eren molt vagues els records de com en un banc del pati li havia tallat els cabells a Monka Javkin; després de fer-me amb la maquineta de la meva pare, vaig convèncer a Monka, el meu gangos veí d'escala, que em donés l'oportunitat d'aprendre l'art de la perruqueria. La maquineta va penetrar en els terrorífics rínxols de Monka i va quedar suspesa d'ells a uns deu centímetres de la part inferior del seu front. Els udols del meu client van atreure al pati a tots els habitants de la nostra casa de tres pisos. El meu pare em va assotar sense pietat. D'això em parlava en la seva carta Zinaída Borisovna.

 Izrail Metter - LA QUINTA ESQUINA

En parlava, ahir Júlia, jo tambè l'havia llegit fa temps i tanmateix l'havia oblidat; mal fet, cal no oblidar tot el mal que varen fer Stalin i les seves purgues, i no tan sols el mal físic, potser fou encara pitjor el psicològic, fins arribar a arruinar, a esborrar la consciència de milers de ciutadans, Metter mateix n'ès un exemple de com intenta desesperadament, desencisadament, amargament, recuperar la memòria de la seva infantesa pasada, que com a molts milers de russos els hi va ser robada.

BENZINERES POLSEGOSES 1.5.15

Les cançons sonen totes iguals, iguals a elles mateixes i a les d'Antonia Font que tambè sonàven totes iguals, uns Antonia Font que en el seu començament em recordàven a Battiato. Les lletres són més inconnexes que les més inconnexes que es puguin fer i desfer, i com la vida no tenen cap sentit. Joan Miquel Oliver, cantant hi posa menys nervi i ganes que el cantant de Manel que ja és dir....

Però malgrat tots aquests peròs.... aquest coi de cabró mallorquí m'agrada molt. El perquè, és un misteri que no penso pas resoldre....

MEDITERRANIS 1.5.15

Hi ha un accent propi de la ciutat de Nova Orleans ... associat amb el nucli central de Nova Orleans, sobretot amb el districte Tercer, alemany i irlandès, que és difícil de diferenciar de l'accent d'Hoboken, Jersey City, i Astoria, Long Island, on s'ha refugiat la inflexió AI Smith, extingida a Manhattan. El motiu, com es podria esperar, és que gent del mateix origen que les que van portar aquest accent a Manhattan el van imposar a Nova Orleans.

-En Això té vostè raó. Nosaltres som mediterranis. Jo mai he estat a Grècia ni a Itàlia, però estic segur que allà em sentiria com a casa només desembarcar.

També ell se sentiria a casa, vaig pensar. Nova Orleans s'assembla més a Gènova o a Marsella, o a Beirut, o a la Alexandria egípcia que a Nova York, encara que tots els ports de mar s'assemblin entre si més del que puguin assemblar-se a cap ciutat de l'interior. Nova Orleans, com l'Havana i Puerto Príncipe, està dins de l'àmbit del món hel·lenístic que mai va fregar tan sols a l'Atlàntic Nord. La Mediterrània, el Carib i el Golf de Mèxic formen un mar homogeni, encara que interromput.

A. J. Liebling,

THE EARL OF LOUISIANA

EN EL NOM DELS PARES 30.4.15

L’Audiència Nacional ha donat 10 dies de termini als vuit condemnats pel setge del Parlament del 15 de juny del 2011 perquè ingressin a la presó de manera voluntària, segons van confirmar a aquest diari fonts de la defensa. El Tribunal Suprem els va imposar una pena de tres anys de presó per un delicte contra les altes institucions de l’Estat per haver participat en els actes d’assetjament dels diputats. En la interlocutòria se’ls adverteix que si fan cas omís a aquest requeriment, el tribunal n’ordenarà l’empresonament.

Puc entendre que es tractès d'una acció inapropiada, encara que és dificil mesurar el dret a la llibertat d'expressió i manifestació, i fins on poden arribar, la condemna a tres anys de presó sembla desmesurada com ja vaig comentar fa un temps, car en els fets pels que s'els ha condemnat que hom sàpiga no va haver-hi agressions físiques, ni ferits, llevat de la gabardina de la Tura.

Hi ha hagut molta celeritat i interés per part de la Justicia d'empresonar aquests joves, mentre Millet, Montull i altres mangantes campen pel carrer tranquilanment, havent comès delictes molt més greus i més antics.

Tres anys de presó, és aturar en sec la vida d'un a persona, amb la dificultad posterior de recuperar o aconseguir feina en sortir-ne, atès en els seus antecedents constarà la condemna i que han estat a la presó. En el nom dels pares d'aquests joves vull manifestar que aquesta condemna em sembla una desmesura que no s'entén, si no és com una manera reaccionaria de voler espantar al personal per què no gosi molestar mentre expresa la seva opinió als senyors parlamentaris i parlamentaries. Tot plegat, molt vergonyós i molt poc democràtic. Seguim retrocedint en la conservació dels nostres drets i llibertats com a ciutadans,

DE COSPEDAL I ELS GRECS 18.4.15

Les paraules com les armes les carrega el dimoni, car la paraula és tambè un arma llencívola que en aquest cas s'ha torna contra la senyora Maria de los Dolores de Cospedal. Suposo que ella tan honrada i d'ordre com és no va voler faltar ni que fos de manera subtil a l'actual rei de les Espanyes, Felip Sis, en deixar anar la cita aquella en que buscava el titular dels diaris i noticiaris "quan els déus volen castigar els pobles, els envien reis joves". No sé d'entrada si la cita és del grecs que eren mes aviat republicans, pero és bastant desafortunada.

La veritat és que la senyora de Cospedal, volia carregar contra la inexperiència política dels nous partits Podemos i Ciutadans, i va reivindicar l'experiència de les persones i els grups polítics que ja coneixen i porten temps en tasques de govern. Vaja, que si hem de fer cas a la Sra de Cospedal, la inexperiència dels joves partits de Pablo Iglesias i Albert Rivera seria un càstig diví per el poble espanyol, mentre  l'assenyada i honrada experiència política dels polítics i governants del Pp, seria una benedicció dels déus, i el que pertoca.

No sempre l'experiència és bona a l'hora de Governar, ja que a través de l'experiència de Govern s'adquireixen també hàbits o costums dolentes (corrupció a dojo, per exemple). Així, un governant expert pot ser-ho en la corrupció, l'amiguisme o el despotisme, lo que no és governar ni és res, que de fet és el que està fent el Pp. En el cas que ens ocupa del rei, l'anterior tenia molta experiència, i en canvi la seva gestió tot i la inutilitat del seu càrrec va ser nefasta i el que no ha sortit i que encara pot sortir.

José Maria Aznar López va ser President del Govern amb 44 anys, i Felipe González amb 40. Albert Rivera en farà 36 al Novembre i Pablo Iglesias en té 37, o sia que per aquí la curiosa afirmació grega de la Senyora de Cospedal no té tampoc cap sentit, si és que és dels grecs, que el Google juga males pasades sobretot si acudeixes a 'frases y citas' que és d'on devia treure la desafortunada frase la de moment primera dama de Castella la Taca. I és que no només les rosses i guapes de les pel·lícules són tontetes, hi ha morenes o castanyes que tambè ho son i es creuen que viuen en una pel·licula i totes les mentides que allí es diuen, fins i tot les seves, però el guionista de la senyora de Cospedal en aquest cas, és molt dolent. 

A FER LA MÀ A LA MAR AMB LA MÀ 18.4.15

M'ha corretgit Allau perque escrivia malament una expressió valenciana, jo emprava A FER LA MAR, en el sentit que pensaba tenia de: a fer punyetes o similars, i resulta que és A FER LA MÀ, que vol dir enviar algú a masturbar-se con feia el Sr.Onan, que per cert, no se si tenia senyora aquest senyor, car la paraula onanista em sembla s'aplica nomès a l'acte de mastubar-se els homens.

No deixa de ser curiós enviar a algú a proporcionar-se plaer, però els valencians tenen cops amagats, i els japonesos encara mès, han inventat el karaoke masturbador, com ho he publicat a Collonades.

Júlia Costa m'ha donat molta informació al respecte de la viquivalenciana, on hi apareix com no un aforisme del meu admirat Falcó de Sueca en primer terme:

«Res és pal cos més sa qu'enviar a un a fer la mà»

(Sant Joan Fuster)

Expressió valenciana multiusos:

1._ "Vés a fer la mà i tanca la porta que fa fred".

S'usa amb el verb "anar", normalment en imperatiu, pa comunicar-li a algú que mos està incomodant i no se vol que torne.

2._ "El poble ixe està a fer la mà".

Vol dir simplement molt llunt

3._ "Si no hi ha ceba li posem safanòria i a fer la mà".

Si es vol donar una cosa per acabà.

4._ "Vols dîxar de fer la mà en la piloteta?"

Molestar com a verb

5._ "Això és un fer la mà de collons!"

Substantivißat és equivalent a molèstia

6._ "Com no fea ni un pèl d'aire... hala, a fer la mà les regates!"

Indica fracàs o desastre.

7._ "Això és un fer la mà "

Pèrdua de temps

8._ " Estava jo de bon matí, en el llit, fent-me la mà..."

masturbar-se (l'única accepció coneguda als territoris valencians del nord de l'ebre)

9._ "A fer la mà que se n'ha anat el andami"

Alguna cosa ha caigut

10._ "A fer la mà el ordenâor"

Alguna cosa s'ha espaTllat ( que s'ha trencat, amos)

11._ "A fer la mà ja tot.. xe"

Estar fart de tot

12._ "No vages fent la mà en aixó"

Advertir a algú que esta jugant en alguna cosa perillosa

From Valenciclopèdia, a Wikia wiki.

Apali, aneu-vos-en els homens a fer la mà a la mar amb la mà (millor l'esquerra els dretans, sembla que siga la mà d'un altre, i a l'inrevès els esquerrans), i sinó, aneu al karaoke japonés.

AMÉN, I A FER LA MÀ 17.4.15

"La línia L1 del metro de Barcelona funciona de manera parcial des de les 17.17 hores d'aquest divendres, després que una persona hagi caigut a les vies. L'incident, que ha fet activar la prealerta del pla Ferrocat de Protecció Civil, ha obligat a tallar la circulació momentàniament a tota la línia, però a les 17.21 hores ja s'han pogut habilitar dos trams, un entre Bellvitge i Clot i l'altre entre Torras i Bages i Fondo."

A les noticies de les sis i cinc de Rac1, un senyor de la TMB amb veu engolada made in Cuni ha informat que per causes alienes,  el servei del metro estaba interromput en algunes zones sent substituit per autobusos. Per què aquí com arreu, impera l'anti estètica ética de donar la culpa a l'altre o a les circumstàncies, i molt em temo que la circumstància que ha interromput el servei del metro ha estat algú que ha decidit acabar amb la seva vida, o sia, algú que s'ha suïcidat, però com en aquesta merda de societat hipòcrita i covarda la gent no es suïcida, o no s'admet que es suïcidi, el servei del metro s'ha alterat o interromput.... per un incident aliè a la companyia....

..... Amén, i a fer la mà.

PER QUÈ ELS DIUEN RUNNERS SI SÓN CORREDORS? 17.4.15

Deia I diu el filòsof Charly Rexach que còrrer és de covards, i li dono tota la raó, si hi ha una beneiteria beneita que poden fer els homínids i les homínides és còrrer esperitats amunt i avall per no arribar enlloc, esbufegant vermells com perdigots i fregant l'infart en més d'un cas. A més solen correr en zones urbanes contaminades que no es precisament el lloc idoni per fer-ho atès respiren un aire que no es precisament el més adequatper als seus pulmons.

I ara, bestiesa sobre bestiesa resulta que els que corren no són corredors, són Runners, que és exactament el mateix pero en anglès, amb aquesta deria provinciana de donar nom en anglès a qualsevol activitat físicia, musical o del que sigui. Fins i tot les botigues especialitzades ja nomès parlen de runners i les radios, diaris o teles tambè, ves que no sigui cosa de la normalització linguística que exclou el castellà i de passada el català. 

Mentre que en el món del futbol el mestre Puyal va fer un encomiable exercici de catalanitzar i fins i tot inventar mots per substituir expressions anglòfiles, en Fórmula 1 o les motos no ha estat aixi; per cert, i ara que parlo d'en Puyal no recordo si ha estat declarat algun any català de l'idem (sí! el 2011, on va fer un discurs que encara es recorda) ho dic perquè enguany el guardó l'ha obtingut 'sor Citröen', i no sóc injust, ans al contrari, diria que sóc excessivament honest, lùcid i gens hipòcrita.

RATO DETINGUT UN 'RATO' 17.4.15

El Ministeri d'Hisenda espanyol va ordenar d'escorcollar-li la casa i el despatx al vice-president econòmic del govern espanyol en època de José María Aznar, Rodrigo Rato, que va ser detingut ahir durant unes quantes hores mentre agents de l'Agència Tributària escorcollaven el seu domicili i el seu despatx. Rato, que també va ser president de Bankia i director gerent de l'FMI, és investigat per frau fiscal, emblanquiment de diners i alçament de béns, després d'haver-se acollit a l'amnistia fiscal que el govern del PP va facilitar el 2012.

Una actuació molt ràpida la del Ministeri d'Hisenda, tant que ni tan sols en va informar al Fiscal anti corrupció que s'en va assabentar pels mitjans. D'això és tractaba en el fons, d'obtenir la foto pels mitjans, de Rato detingut un rato, com a boc expiatori de tota la corrupció del Pp, per vantar-se que el Govern de Mariano Rajoy 'el plasma' actúa amb fermesa contra els corruptes encara que siguin dels seus, com a exemple de la regeneració política que pretenen encapçalar.

Però tot plegat no és més que una farsa, un paripé muntat pel que deia, aconseguir un titular als mitjans una estona i després Rato i el seu trassumpte de l'assumpte cauràn en el pou de l'oblit dels defraudadors que es fan, es desfan i no retornen el que han defraudat. 

Si hi ha algú que es creu que Espanya pot regenerar-se, que repasi la seva història recent i no tan recernt amb Rodrigos Rato a dojo, veurà de seguida que no hi ha cap possibilitat que això succeeixi, ni tan sols en les marques blanques de PP i PsOE, Ciutadans i Podemos, que són a punt de deixar de ser-ho per superar al pare i passar a ser casta i per tant corruptes. No hi ha res a fer, deia el noi al velatori de Cioran, i és així, no hi ha res a fer ni a regenerar, massa podrit i enquistat està el sistema perquè aixo sigui possible.