Cada vegada que comento a algu que a casa es dina a tres quarts d'una i es sopa a un quart de vuit, em miren estranyats, com si fossim bitxos rars, o europeus del sud, que aquests horaris alimenticis prou comuns són Pirineus enllà. Aquest horari es respecta fins i tot els diumenges i l'hem seguit sempre, de fet, abans es dinava a les 12, potser més a pagès on suposo s'adaptaba l'horari de menjar al del treball al tros.
Coneixia un senyor de Barcelona que no dinava mai, consideraba que laboralment era una enorme pérdua de temps, i en això li dono la raó, fins i tot sense la qüestió laboral pel mig. Del que es tracte -deia ell- és d'esmorzar-dinar de cullera i forquilla sobre quarts d'onze i berenar-sopar sobres les 6 i mitja set de la tarda, i a dormir a les 10 de la nit.
Aquest tipus d'horari d'anar a dormir a les deu, una de les grans avantatjes que té, i que a casa nomès es trenca si juga el Barça (per la ,meva part), és que t'estalvies de veure qualsevol programa o pel·lícula de la televisió.
Explico aquestes intimitats de la llar, perquè els de la Generalitat volen adelantar els horaris de menjar dels catalans i catalanes, de manera que aconsellen dinar a la 1 i sopar a les 8. No se si els catalans i catalanes els hi faran massa cas, està per veure.
Hace muchos años que yo adapté los horarios de las comidas de cuando yo vivi en Madrid quiero decir un poco fuera de horas. O sea la comida a las dos de la tarde y la cena a las 22h. Los demás ciudadanos la comida 12.30 /13.00 y cena a las 20h.
ResponEliminaTambién soy de comer temprano e irme a dormir temprano.
ResponEliminaNo sigo la tele ni se de series. No me gustan.
salut
En las ciudades es donde más tarde se come y cena ISABEL,
ResponEliminaMiquel, ja saps que jO a la tele, nomès el Barça per si guanya, el Madrid per si perd i l'Espanyol per avorrir-me.
ResponElimina