Cada vegada que comento a algu que a casa es dina a tres quarts d'una i es sopa a un quart de vuit, em miren estranyats, com si fossim bitxos rars, o europeus del sud, que aquests horaris alimenticis prou comuns són Pirineus enllà. Aquest horari es respecta fins i tot els diumenges i l'hem seguit sempre, de fet, abans es dinava a les 12, potser més a pagès on suposo s'adaptaba l'horari de menjar al del treball al tros.
Coneixia un senyor de Barcelona que no dinava mai, consideraba que laboralment era una enorme pérdua de temps, i en això li dono la raó, fins i tot sense la qüestió laboral pel mig. Del que es tracte -deia ell- és d'esmorzar-dinar de cullera i forquilla sobre quarts d'onze i berenar-sopar sobres les 6 i mitja set de la tarda, i a dormir a les 10 de la nit.
Aquest tipus d'horari d'anar a dormir a les deu, una de les grans avantatjes que té, i que a casa nomès es trenca si juga el Barça (per la ,meva part), és que t'estalvies de veure qualsevol programa o pel·lícula de la televisió.
Explico aquestes intimitats de la llar, perquè els de la Generalitat volen adelantar els horaris de menjar dels catalans i catalanes, de manera que aconsellen dinar a la 1 i sopar a les 8. No se si els catalans i catalanes els hi faran massa cas, està per veure.
Tags:
cultura
Hace muchos años que yo adapté los horarios de las comidas de cuando yo vivi en Madrid quiero decir un poco fuera de horas. O sea la comida a las dos de la tarde y la cena a las 22h. Los demás ciudadanos la comida 12.30 /13.00 y cena a las 20h.
También soy de comer temprano e irme a dormir temprano.
No sigo la tele ni se de series. No me gustan.
salut
En las ciudades es donde más tarde se come y cena ISABEL,
Miquel, ja saps que jO a la tele, nomès el Barça per si guanya, el Madrid per si perd i l'Espanyol per avorrir-me.