Publicàven els diaris la noticia que a Alabama (EUA), una mare i el seu fill de 5 anys van arribar a un restaurant de menjar ràpid i, abans d'entrar, van veure un indigent a la porta. El nen va voler saber qui era aquest senyor, i la mare li va explicar que era algú que vivia al carrer perquè no havia tingut sort a la vida. Llavors, el xaval va preguntar a la seva mare si podia convidar-lo a menjar, i ella li va dir que si. El sense sostre va acceptar la invitació, i va demanar un entrepà. El petit li va dir que demanés tot el bacó que volgués. I hi va haver un aplaudiment general de la resta de clients del local. 
La noticia és molt Frank Capra i està bçe, sobre tot si no s'hagués difós, que simplement s'hagues prodüit sense vanmtar-se'n, potser poerquè no és nou i passa bastant sovint,  és sovint del que us podeu pensar, i ho dic per experiència pròpia, sense aprofundir més en la noticia. La gent, sovint posa als pobres a la taula.
De fet he recordat aquesta noticia en llegir el comentari de Jordi Évole a l'ùltima pàgina de El periódico, i el que m'ha fet més gràcia és al final del seu escrit:
"A Canton (Xina) van fer un a enquesta amb aquesta pregunta ¿Que vols ser quan siguis gran?, i una nena de 6 anys va contestar: Jo vull ser funcionaria corrupta, perquè els funcionaris corruptes tenen moltes coses.