Llegia l'altre dia a el periodico que la senyora Barbara Beskind va realitzar el seu somni a l'aconseguir treballar com a dissenyadora en una empresa important a Silicon Valley després d'haver complert 90 anys. Beskind va confessar en una entrevista quina és una de les seves qualitats que destaquen per sobre de les altres, en l'univers californià dominat per la joventut: és capaç de mantenir la concentració durant hores gràcies a que té un telèfon mòbil que només serveix per fer trucades.

Pot semblar una boutade però no ho és, jo vaig pendre aquesta decissió i tenia el meu Samsung que no feia ni fotos. L'altre dia vaig rebre un SMS en el que deien els de movistar que em regalaven gratis un Smartphone, em sembla que es diu Lumia, i és de la casa Microsoft, i el vaig anar a recollir, té moltes funcions, pots lliscar la pantalla amb el dit, fer fotos, mirar el temps, té Whatsupp i moltes més aplicacions, i com l'intel·ligent no és el mòbil sinó qui el té i el fa servir, faig pràcticament el mateix amb aquest nou que amb el Samsung antic, trucar i rebre trucades - poques - I el whatsupp?, us preguntareu, lo just, amb el de la familia que varen muntar les nenes, els meus germans i un parell d'amics. L'ùnica diferència, és que a aquest no li dura tant la bateria i cada tres o quatre dies l'haig de carregar, mentre l'altra l'havia de carregar cada quinze.

Entenc però que hi ha gent que viu pendent del mòbil les 24 hores, encara que la majoria no siguin metges de guardia, ni tinguin cap feina que obligui a prestar atenció constant al fòtil. Entenc que és important estar localitzable per a la trucada d'un amic o algun familiar amb problemes puntuals, però els homínids ens hem mogut sense aquesta accessibilitat uns quants segles, i de fet el que són - i dic són, car no és el meu cas - és esclaus de missatges banals, foteses, acudits frikis i videos suposadament divertits, amb l'excepció, és clar, de la senyora Beskind i els que tenim la capacitat de generar espais de llibertat en el nostre dia a dia, sabedors que el que és important es diu parlant bis a bis, i la resta ens ho podem gairebé sempre, estalviar. Ah! i que fotin el favor de deixar de deambular com zombies pel carrer teclejant compulsivament i somrient com idiotes.
Fa més de vint anys que em vaig comprar el primer mòbil, millor dit, me'l varen regalar les nenes que el varen comprar a Andorra, l'estri, que encara el conservo, pesa 750 grams, i des del primer moment vaig tenir molt clar que la seva funció era trucar i rebre trucades, o de la feina o importants, i sempre que no excedissin dels dos minuts de durada, temps més que suficient per explicar el que sigui.
Diu el meu germà petit, que treballa a un Banc que acabarem fent-ho tot a través del mòbil, pagar el que sigui, quan anem a comprar etc. Em nego, em rebelo, això seria pitjor que....., seria una dictadura, un absolut atemptat contra la llibertat, el que succeeix, és que el poder, aquest fastigós poder de bucròcrates repantingats en el seu silló a Brusel·les i rodalies ens aboca cap aquí, llegia tambè l'altre dia que a França no es podran fer pagaments en efectiu superiors a 1000 euros, i diuen - la mare que els va parir - que és per evitar el frau fiscal. Cagati lorito que diria en Pepe.