28 de juny 2015

NO HI HA RES A FER



«No tenim els mitjans humans per seguir a tothom. Fa lustres que ho diem», va admetre un comissari parisenc. El mateix primer ministre, Manuel Valls, va calcular el gener passat que a França hi havia 3.000 persones sota vigilància per la seva relació amb xarxes terroristes i gihadistes. Aquest cas, com abans el de Mohammad Merah, els germans Kouachi i el d'Amedy Coulibaly, ha reobert el debat sobre les mesures més adequades per afrontar un terrorisme de nova arrel. 

No entenen, o no volen entendre, que no hi ha res a fer, que no es poden controlar als soldats invisibles. Aquests soldats invisibles no se si ja se n'han adonat els governs, però en molts dels casos, els tenen dins de casa, els han educat ells dins el seu sistema, i no hi ha res a fer, poden atemptar sempre que vulguin, alli on vulguin i, si uns fallen rere seu en vindran uns altres, i uns altres i uns altres. No pots derrotar a una enemic que està diposat a matar i a morir alhora.
De res serveixen els exèrcits convencionals com s'ha fet palès una i altra vegada, ni el contra espionatge, serveis secrets, policia i altres sistemes de prevenció convencionals. No cal tampoc cap gran infraestructura per cometre un atemptat com el de Tunisia d'ahir, amb un sol il·luminat que pot agafar una metralladora i unes quantes bombes de mà, n'hi ha prou.
I aquesta societat adocenada que reclama seguretat al cent per cent per a tot, que ho voldria tenir tot controlat, ha de començar a entendre que la seguretat al cent per cent no existeix, però així com fins ara, ens hi havíem acostat en diversos aspectes, ara s’ha estroncat per molt de temps. 
El terrorisme global és una amenaça real, diària, que pot esclatar en qualsevol moment en qualsevol lloc del planeta, allí on menys s’esperi. Pot ser en un avió, en un tren, un autobús, una terminal, un Centre Comercial, una Festa major, un Hotel o al bell mig d’un carrer, una plaça, o en una platja turística a Tunisia. Contra aquests atacs no hi ha res a fer, nomès esperar que toqui en un altre lloc que no sigui a casa teva, no hi valen ni la policia ni l'exercit. Diuen els diaris que a Saifeddine Rigui, la policia tunisiana el tenia fitxat i el seguien, doncs coi, va estar seixanta minuts, una hora eterna, disparant tranquilament a qui li va semblar. Em pregunto on era la policia que el seguia i el tenia suposadament controlat. Per cert, que a Tunisia és l'ùnic lloc del nord d'Àfrica on va triomfar la primavera àrab, i aquesta factura els hi estàn cobrant els d'ISIS a terminis.

SHARE THIS

8 comentaris:

  1. Francesc, és veritat, no es pot lluitar contra un enemic invisible, però sí que es pot fer es no vendre-li les armes. Espanya crec que n'és un, de fabricant. No dic que nosaltres els hi venem, això no ho crec.

    ResponElimina
  2. per aquí es per on s'hauria d'atacar, però el negoci és el negoci i Espanya és un gran exportador d'armes a països en conflicte. La postura de Rajoy és d'una cinica i enrme hipocresia. Hi als EUA I RUSSIA auest terrorisme islàmic ja els hi va bé.

    ResponElimina
  3. Con JOSEP ¡¡
    Por cierto, te pongo un discurso actual, interesante para que veas lo que dijo..
    Es acojonante todo lo que nos rodea, de verdad que no tengo ni puta idea de como acaba todo esto, pero que le veo mal cariz y que me apeno por mi nieto, de eso si que estoy más que seguro.
    Un abrazo y hasta el próximo almuerzo
    salut

    http://lopezbulla.blogspot.com.es/2015/06/el-reciente-discurso-de-tsipras.html

    ResponElimina
  4. La seguridad total es una utopia y su búsqueda una mentira que a nadie ya engaña. Idiotas del calibre de este payaso que piensa que vera a dios matando al personal han existido y existirán, como las tormentas o los terremotos. Aquí donde hay que meter mano es a la caja, aparte del armamento (que se seguirá vendiendo) las fuentes de financiación son claras y hay que ir a por ellas, en este caso, el Estado Islamico se sabe donde esta y los que los financian también, Arabia Saudi tiene mucho que ver en este tema ¿no lo sabe nadie?...

    ResponElimina
  5. TEMUJIN:
    aquí el problema también es entre ellos.
    Arabia Saudí es sunnita; va contra todo lo chiita.
    A su vez A Saudi tiene las bases más grandes americanas en Oriente Medio que controlan Iran que es chiita.
    No te creas que es tan fácil. El primer problema es entre ellos y su religión.

    ResponElimina
  6. Lo saben muchos Daniel, y sobre todo lo saben los que lo tienen que saber, lo que no entiendo es por què les interesa esta situación,quizás creen que acabaran aniquilándose entre ellos, pero me temo que la situación se les ha escapado de las manos.

    ResponElimina
  7. Miquel, no puedo entender este apartar a Arabia Saudi del tema, ese mirar a otro lado, cuando un pais tiene institucionalizadas las discriminaciones en cuanto a sexo, raza y religion; cuando tiene legalizada de facto la esclavitud y donde diariamente son pisoteados todos los derechos humanos. El estado islámico se financia con petroleo y este se vende y se consume en países desarrollados Miquel..

    Un saludo

    ResponElimina
  8. Árabia SAUDITA depende del petróleo, y curiosamente nosotros podríamos no depender de el, DANIEL. PERO NO HAY VOLUNTAD DE LOS GOBERNANTES OCCIDENTALES DE HACER QUE ELLO SEA POSIBLE.

    ResponElimina