Antigament, després de la guerra i durant uns quants anys, el pa tenia el preu taxat i és venia a pes. (El pa és aquella cosa comestible que abans la gent anava a comprar cada dia al forner). Doncs bé, el pa en vendre's a pes, el que li mancava a la bàscula, el forner ho compensava amb un crostó, un tros de coca o un bastonet fins arribar al pes exacte, i d'aixó se’n deia "La Torna". Ara com que el pa ja no es ven a pes llevat dels especials i es va a comprar a qualsevol lloc menys al forner, aixó ja s'ha perdut fa temps, i el pés ja no és obligatori, tot i que si hi ha un mínim, que a vegades fins i tot es respecta.
La Torna, és també una obra teatral de Joglars, que agafant l'exemple de la torna del pa fa un paralelisme en l'execució del ciutadà Polonès Georg Michael Welzel, executat juntament amb en Salvador Puig Antich sense a penes proves i per tapar una mica l'execució de l'anarquista català.
I la Torna és tambe UDC un ens rar, amorf i incomprensible dins la política de casa nostra, que sense cap lògica o raó de ser, deambula parasitari a l'ombra de CDC des de fa molts anys, i no deixa de ser una més de les nostres incongruències polìtiques. En un moment donat, donada la feblesa de CDC la unió amb UDC va reforçar el catalanisme burguès, catòlic, apostolic i romà, però actualment aquest matrimoni de conveniencia no té ja cap sentit. Normal és doncs, que hagin decidit optar per divorciar-se, així es consumarà la fi d'UDC i l'agonia de CDC, perquè aqui no ha guanyat ningu, hi han perdut ambdues formacions polítiques.