SIMI NO MATA SIMI


Ahir a la nit em vaig quedar a veure al Canal+ 'Amanecer en el planeta de los simios', una pel·licula que va dirigir algú i varen interpretar uns quants, entre ells Gary Oldman. L'unic bo i interessant de la pel·lícula és que està molt ben feta, amb uns perfectes i impactants efectes especials, i ja está. Sol passar a les pel·lícules americanes, es gasten tants diners, temps i imaginació en els efectes especials, que s'obliden del guió, que normalment el deu fer el porter dels estudis o la portera del Nuñez. Ai, quins temps aquells en que Truman Capote feia guions per a Hollywood.
A banda, el director d'aquesta pel·licula, com els anteriors, de totes les versions que s'han fet de la novel·la de Pierre Bouille, inclosa la primera amb Charlton Heston, em fa l'efecte que no se l'han llegida la novel·la, i és una llàstima, atès nomès que s'haguessin limitat a seguir fil per randa el guió de la mateixa els hauria sortit una pel·lícula molt millor i fidel a l'original de l'escriptor francés...


Ja vaig parlar d'aquest tema a ran de l'estrena de la precuela 'l'origen del planeta dels simis' que  no he vist, però entenc que l'analisi seueix sent vàlida.


"Hi ha un escriptor francés no massa conegut Pierre Boulle, però que us sonarà de seguida en dir-vos que és l'autor de les novel·les "El Puente sobre el rio Kwai" i "El planeta de los simios", portades totes dues al cinema i en més d'una ocasió la segona. La novel·la "El planeta dels simis" valdria la pena llegir-la o rellegir-la, car malgrat ser la idea bàsica la mateixa a la pel·lícula, el simis són la raça dominant i els homes els seus esclaus, l'enfocament que li dona Boulle és molt més interessant i preocupant alhora que el de la pel·lícula. Els humans aconsegueixen incorporar als simis a la seva vida perquè els hi facin totes les seves tasques, des de treballar, fins a netejar la casa, conduir, anar a comprar etc. Que succeeix, doncs que cauen en una indigent indolència que els fa anar abandonat la seva superioritat sobre els simis. Que és deixen anar, vaja, fins que aquests se n'adonen i és quan es revolten i s'apoderen d'aquest món decadent i dèbil en el que s'instal·len fent fora als seus antics amos.Els simis no evolucionen però. A la novel·la, el nivell de civilització és més o menys el dels anys seixanta, o sia, els simis tenen avions, autobusos, cotxes, motos, viuen en pisos o cases, treballen, duen als seus fills a l'escola, fan esport etc. Vaja! que fan la mateixa vida que feien els humans abans de abandonar-se en la seva laxitud inconscient.
Pierre Boulle
Tinc interès en veure aquesta precuela de el Planeta dels simis, car tot i no ser exactament fidel a la novel·la pel que en sé d'ella, si que s'hi acosta més que les versions anteriors, tot i que continúo pensant que valdria la pena fer una versió fidel al text de Bouille, ja que en ell s'analitzala decadència de l'èsser humà que delega tota la feina i en certa manera el poder en el simis, que acaben fent-se els nous amos del planeta. Lluny de l'avorrida versió de Tim Burton, la primera de l'any 68 protagonitzada per Charlton Heston era una versió lliure de la novel·la, però prou digne i molt ben ambientada, en un context d'època, aixó si, llunyà del del text original de Boulle, que no entenc perquè cap dels directors que ha versionat la novel·la ha respectat. 
Simi no mata simi, diu César el simi bo, però jo m'ho estic pensant amb el director.

3 comentaris:

  1. Mañana me pongo al corriente
    Salut

    ResponElimina
  2. Este escritor se recrearia para su ficcion de la Caida del Imperio Romano, ya que fueron las tropas auxiliares de las legiones las que derribaron Roma, fue cuando los romanos dejaron de ser soldados y encargaron el trabajo a otros que se sublevaron y les destruyeron. Un saludo

    ResponElimina
  3. es posible Daniel, hay muchos paralelismos en ambas situaciones.

    ResponElimina