Quan la Rosita va morir de diftèria, tenia cinc mesos, el pare va ser qui s'en va adonar en veure la seva germana al llit quieta i nomès amb un ull obert, fins al punt que es pensava que encara no s'havia mort del tot. La Rosita era la tercera germana del pare i a dia d'avui no hauria mort, perquè hauria estat vacunada entre altres mals, contra la diftèria, però aquests fets es varen produir l'any 1.921 i en aquella época no es vacunaba a la mainada.
Ho dic per aquesta  diguem-ne, moda o tendencia de no vacunar als nens que s'està imposant en un sector de la nostra societat, menyspreant de manera ignorant els perills que comporta, com s'ha vist en el recent cas d'Olot; i ja sé que no es obligatori fer-ho, que ni tan sols a l'Escola t'ho demanen o exigeixen, però a aquest Govern que tant li agrada legislar fins i tot foteses sense sentit, potser hauria de posar-s'hi i legislar sobre la obligatorietat de vacunar a la mainada, pel seu bé i a més a més comprovar-ho.



Quan siguin grans que facin el que creguin oportú, jo per exemple no m'he vacunat mai contra la grip, possiblement per què més que contra m'estaria vacunant pro, atès aquí si que no ho tinc gens clar que sigui efectiu vacunar-se, i com sóc adult puc prendre aquesta decissió amb totes les conseqüencies que em pugui comportar, però això una criatura no ho pot decidir i els pares no poden o no haurien de poder decidir per ella. O així  m'ho sembla a mi.