El guardar les aparences li va durar a la partitocràcia governant fins l'endemà de les últimes eleccions, quan els ciutadans van decidir a les urnes canviar el rumb de la realitat. Als que manen se'ls va esborrar del seu rostre impenetrable, el somriure forçat i van treure el garrot verbal per carregar contra tot el que no faci olor de ordre establert. El missatge és el mateix de tota l'elit manaire que, com mai, almenys des de la transició, recorre a les consignes de la por i l'amenaça de forma nerviosa, atabalada i indiscriminada que, tot i que li resta credibilitat, li serveix per sufocar l'eufòria de la il·lusió i provocar l'estupor de la gent que va votar el canvi, i així guanya temps per planificar el pas següent.
El poder polític i econòmic establert, ens adverteix contra el marxisme-leninisme dels vots il·lusionants, amb mencions nazis, i per acabar-ho de rematar, del to bolivarià dels que proposen una societat millor. Li recomana a Ada Colau que "aprengui ràpid" l'economia sense política que ells practiquen i tan els hi agrada, i que comenci a assabentar-se quan més aviat del que ha de fer, i que no s'aparti d'aquest camí, atès pot prendre mal.
A Manuela Carmena i a Ada Colau, que en principi sembla governaran els ajuntaments de Madrid i Barcelona, els diaris econòmics que mantenen els que manen no vacil·len en qualificar-les d'extrema esquerra, de radicals incorregibles, etc etc, i tot, perquè intentaran fer complir els desitjos dels molts ciutadans que les van votar. Per descomptat no perden el temps en explicar els fonaments de tals acusacions. Els que decideixen saben el que es fan i també saben què fer per enfangar al contrari.
Francament, no hauria votat Ada Colau o Manuela Carmena, ja fa temps vaig decidir no votar a ningú, però em venen ganes d'haver-ho fet als seus companys a Sabadell, ara que s'han tret la màscara els fatxendes de sempre, prefereixo veure si aquest parell de senyores s'en surten del repte que s'han plantejat, perquè fàcil no els hi estan posant ni els hi posaràn, i si tenim en compte les actuacions dels seus predecesors, més malament no ho poden fer, i segurament ho faràn molt millor, mal que els pesi; ara, els hi ho posaran molt dificil. Davant de tanta podridura anterior, Colau i Carmena són una alenada d'aire fresc per el que val la pena apostar.....
Hay que joderse con la porquería de la derecha casposa, empezando por el PP y acabando con las amenazas de CiU...(aún recuerdo al felp Puig)..
ResponEliminaCon esto de la Colau se me están haciendo insoportables.
has escoltat en Mas, sobre la Colau, amenaçant-la... estan acollonits i s'han tret la careta de demòcrates, el que de fet no han estat mai.
ResponEliminaSi, cert..ja era hora...Aquesta no és bona gent..
ResponEliminaCom que voto a Terrassa vaig votar "Terrassa en comú", que és la versió de Colau aquí. Reconec que m'hagués agradat estar empadronat a Barcelona per votar la Colau, i sé que no me'n penediria.
ResponEliminaLa sobrerreacció dels poders fàctics contra els resultats electorals és genial, i ens indica el camí que seguirà la premsa oficial. És fàcil imaginar com analitzaran el govern de Barcelona La Vanguardia o Tv3 (mentre Ciu sigui al poder): tot seran desastres, desoris i desgavells.
Tot el que veiem ara és previ, perquè en realitat Colau no és alcaldessa. I només suposem que ho serà, perquè entre Ciu i Erc (més les oligarquies econòmiques) no han trobat la fórmula per impedir-ho.
M'inquieta el paper de la Cup, a qui no puc entendre. De vegades em sembla com una variació de les Joventuts de Convergència...
LLuis: els de la CUP juguen una mica a la puta i la ramoneta, espero que posin senderi finalment, quan a la premsa, serà implacable i més, suposo que Colau ja ho sap i ho té previst.
ResponElimina