LASTULTIM

ELS AUTONAUTAS DE LA COSMOPISTA

De cómo escribimos una carta que no por insólita dejaba de merecer respuesta, cosa que no aconteció, y de cómo en vista de ello los expedicionarios decidieron ignorar tan incalificable conducta y llevar a buen término lo que en ella se explicab…

Francesc Puigcarbó
1

L'AROMA DE LA DISCÒRDIA

Un dels records que tinc d'Aguilar de Campoo a Palència, és l'olor dolçot de les galetes acabades de torrar que impregna tot el poble, més a la vora, a Marcilla (Navarra) nomès passar-hi per la carretera se sent l'olor del cafe torra…

Francesc Puigcarbó
2

OBSESSIÓ DEL PAS DEL TEMPS

La meva vella obsessió: trencar amb tot, retirar-me a una cova ... Ai! Si no temés tant el fred, sé que s'ajuntaria el coratge suficient com per abandonar-ho tot ... Aquesta debilitat m'aplatana i m'empeny a tots els compromisos.…

Francesc Puigcarbó
3

LA LLEUGERESA DELS CAPTCHA

Els avenços en intel·ligència artificial estan aconseguint que les màquines s'assemblin cada vegada més a nosaltres. Els 'captcha', encarregats de distingir entre un 'bot' i un ésser humà que tracta d'accedir a una web,…

Francesc Puigcarbó
2

L'APOCALIPSI DE L'ESQUERRA

Si el tarannà democràtic d'un País es mesura pel del seu ministre de l'Interior, Espanya té de democràtic el que Putin o Netanyahu. Un pressumpte obssessiu, mentider i obcecadament perillós no pot ser ministre de l'interior en un pa…

Francesc Puigcarbó
5

LES MASSES SENSE REBEL·LAR

Naturalment, tot - gairebé tot - el que fins ara s'ha dit i s'ha escrit sobre les 'masses', ho han dit i ho han escrit gent que, per definició, no en formen part. La massa no es constitueix per la devaluació de les classes…

Francesc Puigcarbó
4

EL LAMENTABLE ESPECTACLE DE LA RUA

El fet d'estar pendent del pare la major part del dia, ha canviat els meus habits de jubilat, s'ha acabat sortir amb la bici o anar a passejar si no és amb ell - que ja ho fem -, i no és tampoc que em sàpiga molt de greu, ni em queixi en…

Francesc Puigcarbó
4

D'ANAR DE VENTRE...

En una entrevista que li fan a Nació Digital, Ada Parellada diu que la felicitat és anar de ventre cada dia. Home! això ho podria dir Goethe que cagaba amb dignitat, o l'autor de sobre l'art del cagar, però una cuinera no ho pot dir …

Francesc Puigcarbó
4

LA CINQUENA AL SARRÓ

Zascandilleando las cagabandurrias, escogorciando las berenguelas, vituperando los omoplatos, o alomojó, raticulando la pandeirada, mientras desbroza la chusmalada. Sera que escorrigondiendo el bulto de aconteceres procaces, marcando goles a tre…

Francesc Puigcarbó
2

MASSA GENT PER NO RES...

Tot cercant una fotografía de la redacció de 'el Periódico' per posar a l'enllaç que tinc al bloc, m'he topat amb aquesta que m'ha deixat astorat. Tota aquesta gent, i no és el tot, és una part de la redacció de 'el peri…

Francesc Puigcarbó
2

DESQUICIATS PER LA REVOLTA

Si no fos per que tinc gairebè la certesa de que tot plegat acabarà en no res en el millor del casos, diria que els resultats de les últimes eleccions municipals, són una revolta en tota regla, el poder assaltat democràticament i pacíficament…

Francesc Puigcarbó
3

EL PREU DE SER HUMORISTA GRÀFIC A L'IRAN

Il·lustració d'Atena Farghadani - 12 anys i 9 mesos de presó per Atena Farghadani per una il·lustració satírica. L'activista i pintora Atena Farghadani, de 28 anys, va ser detinguda a l'Iran el 23 d'agost de 2014. El seu &…

Francesc Puigcarbó
2

UNA ALENADA D'AIRE FRESC

El guardar les aparences li va durar a la partitocràcia governant fins l'endemà de les últimes eleccions, quan els ciutadans van decidir a les urnes canviar el rumb de la realitat. Als que manen se'ls va esborrar del seu rostre impenetra…

Francesc Puigcarbó
5

QUAN LA ROSITA VA MORIR DE DIFTÈRIA

Quan la Rosita va morir de diftèria , tenia cinc mesos, el pare va ser qui s'en va adonar en veure la seva germana al llit quieta i nomès amb un ull obert, fins al punt que es pensava que encara no s'havia mort del tot. La Rosita era la…

Francesc Puigcarbó
12

DE LA REALITAT I LA NO REALITAT

La percepció del temps, la ubicació de l'espai temps dels llocs, sempre m'ha costat molt d'assumir. No és tan simple com pugui semblar a simple vista, puig la visualització real del paisatge confón a vegades el cervell amb els record…

Francesc Puigcarbó
3

TEMPS INTERESSANTS

Conec a les persones que parlen de patir pel bé comú. Mai són ells, collons! Quan sents a un home cridar: Endavant, braus camarades!, veuràs que sempre és el que està darrere de la fotuda roca enorme, i l'únic que porta el casc realment a…

Francesc Puigcarbó
2
Carrega més entrades
No s'ha trobat cap resultat