La Fiscalía pide que Zapata declare como imputado por "humillar" a Irene Villa con sus tuits, informen diversos digitals. Es pronuncia així sobre una querella presentada per Dignitat i Justícia, la mateixa associació que va denunciar l'humorista Facu Díaz sense èxit. Una associació que no sé qui és ni cal esbrinar-ho, ve a ser un subproducte com Manos limpias, o sia que no té ni dignitat ni justicia. Dit aixó, espero pel bé democràtic del país, que el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz que haurà de decidir sobre la petició de la Fiscalia del tribunal especial, consideri sobreseida la causa, o sia que 'no ha lugar'.
Ho dic, per què de no ser així, a banda de prevaricar, el jutge Pedraz cometrà un greu error. En primer lloc perquè en el cas d'Irene Villa, que evidentment és un acudit de molt mal gust, ella mateixa va comentar-ho - segons expliquen -  a la xarxa, amb conya, potser perquè li convenia fer-ho, o simplement perquè el personatge s'ha aprofitat i molt del ressó mediàtic del seu desgraciat accident, que entenc és terrible, però a fe que n'ha tret suc fins i tot a les revstes del cor.
Gosaria dir que Irene Villa n'ha fet un us banal i fins i tot obscé del seu cas, i possiblement estigui en el se dret a fer-ho, atès és greu i li va cambiar la vida, però políticament  parlant, la seva amputació va ser un dany col·lateral, del que ella n'ha abusat, i aquesta és la meva opinió, que he matitzat però ho tinc molt clar, per què la questió del respecte, dels drets dels un i els altres a vegades ve matissada per la ironia, o la mala bava, que pot o no agradar, però és legítima.
Tot i així, i ser un acudit de mal gust, és enginyós, com deia i per més mala bava que arrossegui, si ens hi fixem, fins i tot encerta en el diagnòstic.
El dels jueus, no ès mes que una boutade, a banda que tothom sap que les cendres de 5 milions de jueus no caben en el cendrer d'un cotxe, que seria la resposta lògica a l'acudit, o la manera de rebatre'l, i els jueus, experts anorreadors de palestinians, tampoc s'haurien d'escandalitzar massa, l'acudit no ha matat a ningú, i ells si, i a molts innocents, ahir, avui i demà, i aixo que si és greu, sembla no importar a cap jutge ni entitat d'arreu.
Compte doncs on posem la barrera de l'acudit o de l'opinió personal, encara que sigui com en aquest cas de Zapata, desafortunada i descontextulitzada, però d'aqui a criminalitzar-la hi ja una barrera, una línia que no s'hauria de traspassar, per higiene democràtica, vegis sinó Andrea Levy i el seu tuit de Kossovo de fa quatre anys o el de Casado, el televisiu i somrient del PP i el seu tuit 'sobre las fosas de no se quien', de les víctimes del franquisme i l'esquerra carca.
A hores d'ara, aquest ens roí, mesquí i miserable que és la classe política d'aquest desastre de país, està prou distreta, buscant tuits compromesos dels altres i esborrant atrafegats els seus. A fer la mà.
AFEGITÓ: Potser tot seria més fàcil si els polítics deixessin de dir besteises a tuitter, per què si no, no acabarem mai.