Durant la postguerra i fins i tot més endavant, quan en aquest país encara no érem 2.0 ni whatssapejavem i altres fotesses modernes, per trucar de Sabadell a Sant Feliu de Codines - per exemple - s'havia de despenjar el telèfon negre i demanar conferència (podien ser dues o tres hores) Aleshores, s'hi posava la telefonista - Conxita es deia - i li demanaves que et posés amb el 42 (els telèfons eren de dos dígits), o directament li demanaves que et poses amb el Dorsé que en aquest cas és en qui volia parlar el meu pare. La Conxita qual una precursora de la Cia com ha destapat Snowden, escoltava totes les converses, i la prova la tenim en que un dia el Santiago el meu pare no recordava a quina hora havia quedat l'endemà amb el Dorsé (el meu tiet), i com aquest no contestava li ho va preguntar a la Conxita: a les 9 del matí heu quedat - li va dir -

Tot això que ja ho havia explicat fa temps, m'ha vingut al cap avui, quan he anat a la Llar del Llibre a comprar Michelíada i no recordava el nom de l'editorial. Ha estat tan senzill com agafar el mòbil, entrar al blog de Salvador Macip i trobar allí la referència a l'instant, i es que les ciències i els fòtils avancen que és una barbaritat.
Aquest ha estat un llibre  buscat, però a vegades és a l'inrevés, era Jabès que deia que són els llibres qui acaben trobant als seus lectors, i a vegades és cert, diumenge 'La puerta estrecha' d'Andrè Gide, em va trobar.