ÚLTIMS ESCRITS :

L'ENDÈMICA CRISI CREATIVA


El dia 31 de maig de l'any de 2010 despres del Crist, i a petició dels Senyors Leblansky i Bloguejat, es va cel·lebrar per primera i única vegada, el dia mundial del blocaire en crisi creativa. El que no sé és per què no s'ha tornat a cel·lebrar, pensaba que quedaria ja institucionalitzat com un Bloomsday qualsevol, pero la cosa és va quedar en no res, potser per què la crisi creativa dels blocaires s'ha tornat endémica, o simplement ha baixat l'ìnterés del personal en general pel contingut dels blocs, o potser com diria el cosí de l'Espe, és que estem cansats -


A PROPOSTA de BLOGUEJAT i LEBLANSKY.


31.05.2010 - Però és difícil deixar d'escriure, seria com deixar de viure segons deia Joan Fuster, i si el blocaire té crisi creativa, té varies possibilitats, repetir-se, refregir-se, plagiar o plagiar-se, o escriure com alguns opinadors o discursos del polítics, que és dir poc omplint molt, a saber:

"La plasmació d'aquesta certesa en el seu conjunt, no deixa de ser una manera de palesar un fet més que evident, i és que en un moment determinat a un personatge peculiar com podria ser un blocaire se li acaba l'inspiració, o aixó es pensa, diu i/o manifesta, però de fet la coiunturalitat d'aquesta circumstància és puntualment relativa i possiblement dependria d'algunes circumstàncies verament estacionals, car de fet la inspiració no és una veleitat que vagi i vingui al seu lliure albir, sinó el producte d'un esforç aparent durant un cert temps que esclata en un moment determinat en una técnicamente dita crisi creativa, però que en realitat no és tal sinó una simple excusa d'un parell de cagamandurries per vacil·lar-nos i fer campana un dia d'un dilluns, de la seva elevada i noble responsabiliotat com a blocaires de pro i de contra. I és que en el fons com diria l'intel·lectual José Luis Uribarri davant l'irrupció del sabadellenc Jimmy Jump a l'actuació d'Eurovisió davant aquell embalumet esbudellat que gargamellava una cançó imposible. "Nunca tan pocos jodieron tanto". I heus ací un gat, heus ací un gos i la crisi de creativitat o manca d'ìnspiració s'ha fos."
*

6 comentaris:

  1. Conozco personalmente a Leblansky y todos los poetas sufren altos y bajos.
    Tu mismo te contestas con la portada de Supertamp Crisis ¿ qué Crisis ?
    Nada, nada..el caloret...y el mes de juliol que nos agilipolla un poco..res mes.

    ResponElimina
  2. Quatre anys fa ja d'aquella crisi! La catosfera ha canviat molt des de llavors, ara sembla que estiguem permanentment en crisi...

    ResponElimina
  3. Més que no pas crisi hi va haver abandonament massiu, per cert, en una d'aquelles trobades primigènies recordo que van fer venir el Raül Romeva que sembla que és un llistable, no se´si encara té blog...

    ResponElimina
  4. deu ser el caloret Miquel, ja t'he donat el remei avui, un cantir amb aigua fresca i dins una mica d'anis, i una ombreta on guarir-se indolent....

    ResponElimina
  5. Quatre anys enrere Salvador, la Catosfera era literaria i bullia mes que ara, però ja presentaba símptomes de la seva crisi.

    ResponElimina
  6. ROMEVA té el bloc actiu a Vilaweb, Marc Vidal encara el conserva però dins una línia de crowfunding o com es digui ara. Saül Gordillo va digirir l'Agencia Catalana de noticies i el blog no se com el té. Didac Lee està a la junta del Barça i ESCOLAR ESTÀ ABOCAT A EL DIARIO.ES QUE PER CERT ET RECOMANO, i la resta anem per aqui igual que el primer dia. amb moltes baixes i poques incorporacions.
    Això escrivia l'Ibañez al 2011, un Ibañez encara en actiu èrò en una altre orbita onírica fora d'eixe món.

    "Sovint dubto... ¿Vols dir que la blogocràcia no és un miratge? Un blogaire és solament un blogaire. 100 blogaires són solament 100 blogaires. 1000 blogaires són tot just 1000 blogaires... Ben poca cosa dins l'oceà de la societat real que res no sap de blogs ni de ciberactivismes... Sovint dubto. Dubtar no em fa més savi. Toni Ibañez.

    ResponElimina