JOAN FUSTER I ORTELLS

I parlant d'aforismes, supose que ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: “Joan Fuster és la mesura de totes les coses”.

Reivindiqueu sempre el dret de canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.

Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.

– MODÈSTIA D’AUTOR. -Els aforismes -els meus com els de tothom- són sempre falsos, intrínsecament falsos. I aquest també.

– Què passa?

– El temps.

I, en efecte, això que passa és el temps.

– Ego dixi: dii estis (Ps., LXXXI, 6). I no ens ho volem creure.

– Hi ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o poeta, o pagés. La meua professió, en canvi, és de ser Joan Fuster.

– Qui suportaria la idea d’una duplicitat de si mateix?

– Els únics plaers que no defrauden són els imprevistos.

– Contra el bé i contra el mal -contra les pretensions de l’un i de l’altre- només tenim una defensa: la ironia.

– Fins a quin punt tenen dret, els altres, a la meua sinceritat?

– Pensa -sobre tu mateix, sobre el món, sobre qualsevol cosa-, i et sentiràs distint dels altres: la reflexió aïlla.

– Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.

– Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.

– El mal d’Europa és que encara hi ha milions de jacobins per civilitzar.

– LITERATURA DIRIGIDA. – Puix que “no es pot impedir que un ocell cante”, resulta aconsellable ensenyar-li solfa.

– Qui està disposat a morir per un ideal, està, en el fons, igualment disposat a matar per l’ideal. Totes les doctrines que comencen amb uns màrtirs acaben amb una inquisició.

– Aprofiteu la primera ocasió que se us presente per erigir-vos en acusadors abans que els altres: amb això ja tindreu mitja partida guanyada.

– El vinagre encara és vi.

– Tot demana entrenament. Fins el dolor.

– El poble diu: “Fer com fan no és pecat”. O siga: “Com més serem, més riurem”.

– Les persones felices no tenen memòria.

– L’amor ens pemet de ser imbècils impunement.

– El perill atrau perquè altera la rutina.

– La ironia necessita còmplices.

– M’odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té.

– M’imagine com em veuen els altres, i em faig una mica de llàstima. Ara: si pense en ells, trobe que no n’hi ha per tant.

– Llegir Kafka és una masturbació sense plaer.

– Un bon llibre sempre és una provocació.

– Costa poc de llegir, però ¿quant ha costat d’escriure?

– No faces de la teua ignorància un argument.

– Estima, però no tant.

– Quan la por no és innocent, ja no és por, és covardia.

– RACISME. – Els negres no són iguals als blancs perquè són negres.

– Tenim el vocabulari viciat pel classicisme. Parlem de “gasos nobles”, i d’un gos “sense amo” en diem un gos “abandonat”, i no un gos “lliure”.

– No acceptes la derrota fins que no trobes que en sortiràs guanyant.

– Tal com estan les coses, ser català, avui dia, no passa de ser una simple hipòtesi. 

REFLEXIONS FUSTERIANES

.

Des dels 10 anys em vaig acostumar a llegir cada dia, dia per dia, la lliçó abreujada de moral o de dogma que, en cada full duien els blocs-calendari 'del Mensajero del corazón de Jesús'. La meua infància en quedà enlluernada, Les trivialitats i les exhortacions fervoroses d'el Mensajero, condensades i incisives, constituien una verdadera seducció. Com més hi pense, més clar veig que la meua reincident complaença en l'aforisme té aquesta causa remota i estúpida. Jo hi envejava o admirava en l'anònim redactor la garantia de ser llegit cada dia per algú, en moltes cases com la meua.

La meua primera il·lusió literaria fou aquesta: escriure 'frases' per a calendaris... De fet, els meus aforismes són això,  'pensaments' destinats a fulls volanders, domèstics, insignificants, de consum indefectible. Millor dit: no volen ser sinó això. La 'rutina' dels aforismes se m'ha fet entranyable, si més no a temporades. I no arribe a superar-la. 

JOAN FUSTER - reflexions Fusterianes - Aforismes.