Hem passat tots aquests dies tot i el Mundial i l'entorn polític, pendents del grup de nois tailandesos atrapats en una cova. Per què serà que la seva història ha captat l'atenció mediàtica del món sencer? Perquè era una situació límit, perquè es tractava d'uns nens com els nostres, de les que se'n van de colònies i esperem que tornin sans i estalvis. Potser ens va atreure el fet que des del primer moment ens van alertar que podien trigar mesos en sortir del lloc en el qual havien quedat atrapats. El cas és que hem seguit la situació d'aquells menors com si fossin els nostres propis fills i hem respirat alleujats quan els van rescatar.
El perquè el focus mediàtic es centra en uns fets concrets, és difícil d'explicar, no estem en una època sense altres tipus de notícies, al contrari, estem saturats entre el mundial i la política. El que passa és que aquesta és un tipus de notícia llaminera, que reuneix tots els requisits de l'èpica, i mentre ens absorbeix, anem perdent l'interès pels altres temes que segueixen sense resoldre's però que ja no són novetat, o ho han estat en algun moment i ara ja no toca que ho siguin. Per exemple, els menors immigrants que dormien fins ara a la fiscalia perquè les autoritats competents han actuat amb lentitud a l'hora d'adjudicar-los un lloc on estar com es faria amb qualsevol altre menor desemparat. 

És cert que en aquest cas la situació no era de vida o mort, però imagineu-vos vosaltres que els vostres fills de 15 o 16 anys passen les nits a terra d'uns jutjats sense un trist cartró sobre el qual tombar-se, tot i que aquesta notícia no tingui tant interès informatiu per la seva reiteració.
Sembla que hi ha un tipus de notícies que ens impacten més que d'altres, com el cas de Aylan, que ens va estremir la consciència a tots, però en canvi no passa el mateix amb els nombrosos cossos de nadons i nens que hem vist en les fotografies, uns cossos escopits per la mar morta. Hem seguit en algun moment el que passava a Síria però no hem dedicat un trist pensament a la terrible catàstrofe del Iemen on el lloc imposat per l'Aràbia Saudita fa que els hospitals s'omplen de mares vetllant uns nens que es moren de fam.
En el fons es tracta d'això, de distreure'ns informant del que convé en un moment determinat, per després desviar la nostra atenció cap a altres temes, i el cas dels nens tailandesos atrapats en la cova era el guió perfecte de la pel·lícula que ens venen dia rere dia.