Anys ençà, el dit era un apèndix que servia per assenyalar, fer burilles davant del semàfor en vermell, alçar-lo irat, o designar un President de Govern. Però això era abans, ara tot fu nciona amb el dit, i la generació digital cau de vegades en descol·locacions temporals de la visualització de les coses. 

Ahir a la tarda miràvem en el mòbil del meu germà petit, fotos que havia fet en la seva estada al Cap de Gata a Almeria, aleshores, per què el pare ho puguès veure millor vaig anar a l'ordinador a 'mis imágenes' on es veuen més grans, i, a continuació parlant de camins i pistes cercant el GR-92 en aparèixer en pantalla a 'mis imágenes' els mapes, al meu germà, inconscientment, m'el vaig trobar intentar lliscar les imatges de la pantalla de l'ordinador amb el dit. 

 Un homínid analògic, això mai ho faria.