18/8/15

L'ART MAI NEIX DE LA FELICITAT



"Vivim i ens morim i tota la resta és una il·lusió. Són bestieses típiques de ties passives sobre els sentiments i la sensibilitat. Merda emocional subjectiva inventada. L'ànima no existeix. Déu no existeix. Només existeixen les decisions, la malaltia i la mort. "
.
"Quan va deixar el futur de ser una promesa per convertir-se en una amenaça?"
.
"Ens han ensenyat a fer el correcte. A no cometre errors. Suposo que com més gran sembli l'error, més possibilitats tindré de trencar amb tot i començar una vida de veritat. "
.
"Un es pot suïcidar de mil formes diferents sense morir-se de veritat."
.
"- Quan comprenguis-diu Brandy-que el que estàs explicant no és més que una història. Que ja no està passant. Quan comprenguis que la història que estàs explicant no són més que un grapat de paraules, quan puguis arrugarla i llençar el teu passat a la paperera, llavors decidirem qui seràs a partir d'ara."
,
"L'art mai neix de la felicitat."
.
"No vull que acceptis el món tal com és. Vull que te l'inventis. Vull que tinguis aquest talent. Crear la teva pròpia realitat. "
.
"Les mateixes lleis que ens mantenen fora de perill ens condemnen a l'avorriment."
.
"I què passa si la realitat no és res més que una malaltia?"
.
"Ja veu vostè, la vida només va bé o va malament durant una estona. I després comença a anar d'una altra manera. "
.
"Només amb veure algú que porta un pegat a l'ull, ja t'entren ganes de mirar. Per veure si és de mentida. O per veure l'horror que hi ha sota. "
.
"Si pogués entrenar-se per usar solament el tronc cerebral estaria curada. Estaria en algun lloc més enllà de la felicitat i la tristesa. No es veuen peixos agonitzant per canvis salvatges d'estat d'ànim. Les esponges mai tenen un mal dia. "


Frases i Cites de Chuck Palahniuk

SHARE THIS

9 comentaris:

  1. Creo que la cita lleva razón.
    Nunca un poeta en estado de felicidad podría escribir un poema contundente. Ni un artista pintor si no tuviera esas ganas de hacer una obra que considerara perfecta y que actua buscando esa calidad que cree no poseer. Todo el estado de infelicidad lleva a intentar crear algo superior a lo creado y por consiguiente a intentar superar lo ya plasmado.
    Estoy de acuerdo con la entrada.
    salut

    ResponElimina
  2. o faria com s'ha donat el cas uns poemes cursis i quecos....L'art prové del patiment no de la felicitat.

    ResponElimina
  3. No estic gaire d'acord, és que crec que l'art tampoc no existeix, és un valor, per altra banda variable, que la gent dona a coses diverses, per altra banda no tot és blanc o negre, no cal patir per escriure coses correctes ni per fer un quadre interessant, Velázquez no va ser un pintor turmentat, en podria posar molts exemples, per altra banda en això del patiment creatiu també hi ha molta 'pose', pintors i escultors d'èxit vivien de conya i encara en trobem molts en el present, per altra banda el patiment també pot propiciar poemes quicos i xarons, la veritat

    ResponElimina
  4. Pero convendrás, JÚLIA, que el estado de alerta, de intranquilidad, de ansías, de angustia, es más propicio para despertar el letargo que no el que te da una posición feliz, sin preocupaciones, de simpleza espiritual.
    Creo que la creación proviene más de el estado de alerta que no del beneplácito.
    Creo, tampoco es que sea un estudioso del tema.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. JÚLIA, Velazquez era un retratista, aqui estem parlant de crear i sobretot de poesia, i per escriure poesia amb la panxa plena no se'n sol fer gaire ni gaire bona. De fet, l'art, com a concepte de crear o interpretar, necesita patiment no felicitat.

    ResponElimina
  6. No estic d'acord en què Velázquez fos 'tan sols' un retratista, de bon rotllo però no estic gens d'acord amb això, hi ha hagut creadors en molts camps que eren feliços i desgraciadets molt lamentables. No crec que faci falta patir per a fer bons poemes ni bons quadres ni bones cançons o el que sigui, conec bons poetes feliços, sempre considerant que la felicitat és feble i una mica abstracta, també conec casos en els quals el patiment més aviat els ha tallat la inspiració. Hi ha molta mitologia en això del poeta turmentat.

    ResponElimina
  7. Abans de Cezanne tots eren retratistes, malgrat haurien pogut ser bons pintors si no fos per que tenien un senyor que els deia que havien de pintar.
    No ho sé, però a mi, amb la panxa plena no em surten els poemes.

    ResponElimina
  8. ...i després van tenir un marxant que els deia i els diu què han de pintar per vendre... a mi em surten en totes les circumstàncies, i també els dibuixos, tot i que la temàtica sigui diferent, tot això de l'art és un 'cuento' segons la meva opinió, i no vull debatre més que ja veus que no estem gens d'acord, he, he

    ResponElimina
  9. COM DIRIA L'ARTISTA jOAN GASPART: TEMA ZANJAT. De totes maneres no va ser aquest el cas de Cezanne, fins l'ultim dia va pintar el que li va semblar.

    ResponElimina

About Me